El Xiprer no necessita subvencions que un any és donen i l’altre any ja ho veurem. El Xiprer necessita la corresponsabilització de la gestió del magatzem d’aliments

Dilluns passat aquest mateix diari titulava en portada “El Xiprer, en números vermells, reclama més suport dels ajuntaments”. Més d’un, sobretot a la casa d’acollida del capdamunt del carrer Josep Umbert de Granollers, va quedar neguitejat, acostumats com estem els amics i voluntaris d’aquella casa d’anar fent sense fer soroll i esperant, això sí, que la providència i altres recursos més terrenals ens ajudin a cobrir les necessitats del dia a dia. El titular era cridaner, certament, però lamentablement és la realitat i cal que se sàpiga.

La Fundació El Xiprer, per raó de la funció social que porta a terme, no ha de tenir números sobrants, perquè és bo que tot el que recapta ho retorni a la societat en forma d’ajudes a les persones i a les famílies que més ho necessiten, però d’aquí a acumular pèrdues –un any sí i un altre també– hauria de remoure consciències i, entre tots, trobar-hi solucions.

Tanmateix els dèficits anuals provoquen que altres projectes socials, impulsats pels tècnics de la Fundació El Xiprer, no es puguin acabar d’executar mai i, d’entrada, limita la qualitat i quantitat dels lots alimentaris que les famílies necessitades venen a buscar cada tres setmanes.

El problema principal troba el seu origen directe en l’increment constant de persones que any rere any han d’acudir a El Xiprer perquè no tenen suficients recursos per alimentar les seves famílies, i alimenten al descobert la temuda cronificació de la pobresa, que la nostra societat ha de saber resoldre perquè ja no es pot considerar com un fet aïllat o conjuntural.

En aquest context, les aportacions d’Amics d’El Xiprer, de Càritas, de les administracions públiques, les empreses i altres particulars són imprescindibles. Sort n’ha tingut la Fundació El Xiprer de l’herència rebuda per part d’un particular, i transformada en els diners que suporten els números vermells denunciats per EL 9 NOU en la seva portada.

Però es que aquell titular també parlava de la reclamació de més ajuts als ajuntaments i l’argumentació d’aquesta reivindicació és tan irrefutable que fins i tot sap greu haver-la de reiterar públicament. No es tracta de demanar per demanar: El Xiprer no necessita subvencions que un any és donen i l’altre any ja ho veurem. El Xiprer necessita la corresponsabilització de la gestió del magatzem d’aliments per part dels ajuntaments de la nostra conurbació. Aquestes administracions locals són les que decideixen a quines i a quantes persones s’han de donar aliments. Així, doncs, és del tot lògic esperar que aquells qui concedeixen autoritzacions per rebre els ajuts vetllin també per quins ajuts s’acaben donant i, en cas de necessitat de recursos econòmics, per poder prestar el servei amb dignitat, i que és preocupin perquè no falti de res. Creiem que no és del tot just deixar únicament a la Fundació assumint aquesta responsabilitat, per aquest motiu ho expliquem sense neguit.

Som en temps de comtesses electorals i no esperem de les formacions polítiques cap resposta motivada per interessos immediats. Ara bé, quedem emplaçats per després de les eleccions per buscar les solucions raonables que ens permetin continuar fent la nostra feina, sense fer soroll i concentrats a atendre el millor possible les persones que necessiten suport.