Polítiques actives contra el bucle immobiliari
La construcció d’obra nova al Vallès Oriental viu un moment dolç. El 2016 es van construir 217 habitatges nous; el 2017, 508 i l’any passat, 827; és a dir, uns augments interanuals del 134% i el 62%. Es tracta de xifres destacables, però que són ben lluny de les d’abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. Tot i això, i en el benentès que fer-hi nous pisos i cases ajuda a la recuperació econòmica i beneficia no només el sector de la construcció, sinó també el d’indústria, el comerç i fins i tot les arques municipals, caldria ser prou curosos per evitar que es torni a repetir un crac que enfonsi de nou el sistema.
La majoria d’experts de la comarca insisteixen que no hi ha cap boom immobiliari ni cap fenomen especulatiu estrany que distorsioni un mercat equilibrat de compra i venda d’habitatges. És tranquil·litzador haver deixat enrere els temps en què no es movia res per la mateixa fragilitat de promotors i constructors, molt tocats per la crisi. Una altra cosa és que l’augment dels preus del lloguer faci fer números a les famílies si el que els convé és continuar pagant un lloguer que no para de créixer o embrancar-se en l’aventura de comprar una propietat i hipotecar-se ara que les entitats financeres tornen a concedir crèdit. A banda, al Vallès Oriental, hi influeix la seva proximitat a Barcelona. Mentre la capital catalana no sigui capaç de retenir els seus veïns per la carestia, els municipis vallesans es convertiran en refugi de barcelonins amb un nivell adquisitiu mitjà i alt.
La crisi va impulsar la demanda de lloguers; aquesta demanda empeny preus més alts; aquests preus s’igualen amb les quotes d’una hipoteca i, per tant, accelera la demanda d’habitatge nou… El peix que es mossega la cua, un bucle difícil de controlar sense polítiques actives d’habitatge per part de les administracions, polítiques que han de vetllar perquè hi hagi un estoc de lloguers i d’habitatges en propietat assequibles que apaivagui un binomi d’oferta i demanda desbocat que, per definició, mai no tindrà en compte que un habitatge digne és un dret constitucional.