‘El fred que crema’, el primer llargmetratge de ficció del director Santi Trullenque, de l’Ametlla del Vallès, arribarà a les sales de cinema aquest divendres. Abans, però, hi haurà dues preestrenes, dimecres als cinemes Illa Carlemany d’Andorra, i dijous als Bosques Multicines de Barcelona. L’arribada del film a les sales comercials coincideix amb la celebració, aquest diumenge, de la gala dels XV Premis Gaudí, en què ‘El fred que crema’ està nominada a Millor Pel·lícula, juntament amb ‘Alcarràs’, de Carla Simón; ‘Suro’, de Mikel Gurrea, i ‘Nosaltres no ens matarem amb pistoles’, de Maria Ripoll.
La pel·lícula arribarà als cinemes després d’un intens recorregut per diferents festivals del país i de fora, com el BCN Film Festival o la Cerdanya Film Festival. També ha passat per països com el Japó i Austràlia. Al cinema Alhambra de la Garriga es farà una presentació. “Aprofitant que al repartiment hi tenim dos actors garriguencs, Albert Vilcan i Daniel Codina, farem que sigui una sessió especial, ja que l’Alhambra és el cinema on vam créixer i on es van despertar vocacions”, diu Trullenque.
‘El fred que crema’ està protagonitzada per Greta Fernández, Roger Casamajor, Adrià Collado, Daniel Horvath, Pedro Casablanc i Ksawery Szlenkier. Amb el rerefons de la Segona Guerra Mundial i l’arribada d’una família jueva que fuig de la persecució alemanya a un poble d’Andorra, el film té l’excusa per abordar una tragèdia familiar, local i íntima però sempre universal. “És una pel·lícula sobre la naturalesa del mal i de l’odi que vol regirar l’estómac i les emocions més primàries. Un odi que s’hereta i constitueix un dels pilars fonamentals d’una família abocada a una onada de violència física i emocional per un passat que es creia enterrat”, explica el director.
El llargmetratge també parla de “la gent d’antes, d’una època i d’una manera de ser i de fer, de la duresa d’una terra que s’impregnava en la pell i el caràcter de la seva gent, de famílies fetes de pedra picada, perquè havien nascut en un entorn inhòspit i despietat, una naturalesa sempre cruel i abassegadora”. Per tant, la pel·lícula també parla de supervivència i de l’obligació de ser més fort que les circumstàncies.
Trullenque remarca que portar a terme aquest projecte no ha estat una tasca fàcil, i ha hagut de superar més d’un obstacle. El primer va ser l’aturada del rodatge per la covid, quatre dies després del seu inici, i posteriorment, quan faltaven tres setmanes per la represa, la pèrdua de la seva protagonista i part del repartiment. També es van trobar amb les dificultats de rodar a l’alta muntanya en ple hivern envoltats de neu i un fred paralitzant, i convertir-se així en la primera pel·lícula catalano-andorrana, segons diu el director.
“Tot i les dificultats, i gràcies a un grup de productors valents i decidits i amb un esforç logístic herculi, s’ha aconseguit un treball de producció impecable, que brilla a cada fotograma del llargmetratge, mitjançant escenes que reviuen una tradició i una cultura d’antuvi i escenaris que ens transporten a la duresa d’uns Pirineus magnificents i inalterables davant del drama humà.”
{{ comment.text }}