Lluís Diumaró, periodista (1957-1990)

La commemoració el 9 de novembre passat de la caiguda del mur de Berlín va convidar a revisitar un moment que ja forma part de la història. Fa 30 anys –fet especialment recordat aquests dies via xarxes socials pel seu amic Roberto Manrique– hi va haver un periodista, Lluís Diumaró Vila (Granollers, 1957- Postdam, 1990), que va seguir de prop un procés que acabaria amb la reunificació d’Alemanya. Aquesta recordança llançada a través de Twitter ha tingut un gran seguiment, que aprofitem des d’aquí per oferir unes pinzellades biogràfiques de la seva vida i també unes quantes referències professionals d’un periodista que va morir a 33 anys i que va deixar una petjada important. Com ja és conegut, Diumaró era el 1990 un dels periodistes de referència de TV3, canal on va començar a treballar el 1984 i on havia presentat espais informatius com els Telenotícies Nit i Migdia. Periodista inquiet, i ja en la seva etapa de reporter, al juny es va desplaçar amb Josep Ylla-Català i Joan Fornet a l’extinta República Democràtica Alemanya (RDA) per registrar un reportatge amb l’opinió dels joves amb relació al procés d’unificació de la RDA amb la República Federal Alemanya (RFA). Aquest reportatge s’havia d’emetre al programa Actual, que Àngels Barceló presentava al Canal 33. Tot just arribats a Alemanya, els tres periodistes catalans van perdre la vida en topar el seu vehicle contra la columna d’un pont que travessava l’autopista de Berlín a Leipzig, molt a prop de Potsdam. En l’accident va morir també José Fuita, l’intèrpret xilè que els acompanyava. La notícia de la seva mort va ser molt sentida a Granollers. Llicenciat en Ciències de la Informació i casat amb Mercè Saperas, el matrimoni tenia dues filles petites, la Maria i la Berta. En l’àmbit local, els seus primers anys professionals van estar marcats pel seu pas per la direcció de Ràdio Granollers durant el període 1981-1984, una etapa en la qual van participar també els periodistes i tècnics Joan Besson, Josep Maria Codina, Enric Corbera, Lluís Pocurull, Donat Puig, Enric Navarrete, Eugeni Rius, Lluís Ruiz, Lluís Torres i Pep Vilar, entre d’altres. D’aquella època recordo molt bé l’interès que mostrava en Lluís per “convertir els informatius en el referent de la ràdio municipal”. I recordo també com el 23 de maig de 1981 –dia de nervis per a tots els qui participàvem en el projecte– en Lluís va obrir les emissions regulars: “Molt bon dia, ens han tornat la ràdio a Granollers.” Sense gairebé cap experiència en la premsa local –Lluís era un entusiasta de la fotografia i es decantava cap al cinema–, el nou director de la ràdio era un entusiasta teòric amb moltes ganes de portar a la pràctica els seus coneixements. Passat el període granollerí i després d’haver col·laborat al Plaça Gran, el realitzador Sergi Schaff el va fitxar per TVE, on va presentar el programa Cinc cèntims dedicat a la cultura. Situat ja a l’audiovisual i al món de la tele que tant l’apassionaven, un nou salt professional va fer que recalés a TV3. Potent davant la pantalla, aviat es va convertir en un dels professionals estrella de la jove televisió catalana. Amb un futur molt prometedor al davant, va preferir, però, sortir de la zona de confort per dedicar-se a fer de reporter ENG (Electronic News Gathering). I és que allò era el que a ell l’omplia més i així li va reconèixer a Jonathan Gelabert a Revista del Vallès (1988): “Sortir al carrer amb la càmera per fer de reporter integral.” Molt conscienciat per l’actualitat social, va cobrir, entre d’altres, l’atemptat d’Hipercor i va viatjar a Xile. Apassionat de la feina, va morir fent el que més li agradava professionalment. A punt de complir-se els 30 anys de la seva mort, el record del seu amic Roberto Manrique ha servit també per comprovar –així ho ha fet constar ell mateix a través de les xarxes socials– com de fràgil és sovint la memòria dels mitjans. TV3 va dedicar fa uns dies un ampli reportatge als 30 anys de la caiguda del mur de Berlín, però es va descuidar d’esmentar que fa 30 anys hi van morir tres dels seus més brillants reporters mentre feien un reportatge sobre el tema. Ben present a Granollers, la seva família va patrocinar durant uns anys el Premi de Televisió Lluís Diumaró, que es concedia en el decurs de la Festa de les Lletres Catalanes d’Òmnium. El 2008, el Canal 33 va emetre el reportatge Després del mur, realitzat per la seva filla Berta. Estil Diumaró cent per cent, els ho ben asseguro.

Lluís Diumaró, periodista (1957-1990)

Reporter per vocació