Sempre reivindicant

Dimecres matí, seu de CCOO. El secretari intercomarcal del Vallès Oriental-Maresme-Osona d’aquest sindicat, Gonzalo Plata Jiménez (l’Hospitalet de Llobregat, 1974), es presenta a la cita amb el manifest del Primer de Maig que han fet plegats amb els representants d’UGT del Vallès Oriental. Segons ells, el Primer de Maig ha de ser una jornada reivindicativa centrada en els drets, la igualtat i la cohesió de les persones. En aquesta ocasió, el Dia dels Treballadors presenta alguna incògnita. La celebració de les eleccions generals aquest diumenge fan que la commemoració es presenti com la primera oportunitat que tindran els sindicats per adreçar els seus missatges als nous governants. Més enllà d’això, Lalo –abreviació del seu nom que li va posar un dia un professor– considera que, sigui quin sigui el resultat, les reivindicacions sindicals no canviaran gaire. Un ràpid repàs per algunes d’aquestes propostes indica que, passats els anys de la resistència, els sindicats pensen que ha arribat el moment de passar a l’ofensiva. Aquest Primer de Maig ha d’ensenyar als governs de Catalunya i d’Espanya “la unitat de la classe treballadora en la lluita contra la precarietat i contra la desigualtat”, afirmen en un dels seus punts de denúncia. Lalo, que no accepta que es digui que la crisi ja ha passat, tira de l’experiència, “sempre dolorosa”, que li ha permet escoltar, “des del quilòmetre zero de la misèria en què ens hem constituït últimament”, una i mil històries de gent castigada per culpa de la crisi. El secretari de CCOO es refereix sobretot a “les gravíssimes conseqüències” que ha causat la pèrdua de milers de llocs de treball. “El dany causat ha estat molt gran, fet pel qual és evident que ara necessitem més que mai pensar en les persones”, insisteix. Lalo, esperançat amb el que puguin fer els partits d’esquerra en el futur, es mostra decebut perquè el PSOE enllestís la legislatura sense derogar la reforma laboral. El sindicalista considera que és urgent “la recuperació dels salaris i dels drets laborals, disposar d’un pla social d’habitatge a nivell nacional i avançar en la millora de l’assistència social”. Afirma també que a vegades té la impressió “que es parla massa del país, però poc del seu contingut”. Per aquests i altres motius, convida “les companyes i els companys treballadors” a assistir a les manifestacions que han organitzat. La principal, dimecres vinent a Barcelona. Tècnic cultural de professió, el líder sindical reparteix el seu temps laboral entre l’Ajuntament de Martorelles, on treballa a temps parcial (75%) com a tècnic de Cultura i Joventut, i CCOO (25%), sindicat del qual és secretari intercomarcal des del 2013. Les seves primeres responsabilitats les va dur a terme en el camp social de la mà de José Cachinero i Ovidi Huertas, i va treballar després amb altres destacats representants com José Morillas. A hores d’ara, el sindicat compta amb 15.100 afiliats, dels quals més de 8.000 corresponen al Vallès Oriental. Abans d’aterrar al Vallès Oriental i comptar amb “l’estimable ajuda dels amics Martí Torras i Albert Pérez”, la seva vida va transcórrer a Rubí (Vallès Occidental). Marcat des de jovenet per una complicada situació familiar a causa de la malaltia mental que pateix la seva mare de fa molts anys, diu que sort en va tenir, “de l’exemple republicà” i de l’estima de les seves àvies granadines. També remarca la petja que per a ell va representar “descobrir nous horitzons”, gràcies al seu pas pel grup d’esplai La Rutlla. Durant anys va treballar fent diferents oficis: mecànic, comercial d’assegurances, cuiner i ajudant de cuina... “Quan parlo de precarietat laboral, sé del que parlo”, diu convençut en recordar una etapa plena de dificultats. Durant el període 1999-2003 va ser regidor de Joventut per ICV a Rubí. Acabada aquesta etapa –i “a causa de l’amor, que tot ho pot”, explica–, Lalo va fixar la seva residència a Montmeló. Casat amb Tània Pérez, la parella té un fill, que es diu Pau, d’1 any i mig. De fet, en Pau va posar punt final a sis generacions ininterrompudes de nois amb el nom de “Gonzalo Plata” a la família. Sempre que pot, s’escapa a les Llosses (el Ripollès), on comparteix amb dos amics més el lloguer d’una vella masia. La lectura –ara dedica tot el temps que pot a preparar les oposicions per guanyar la plaça de tècnic cultural– i la música –forma part del grup Ràdio Vintage Club– són dues altres de les seves passions.

Gonzalo Plata, secretari intercomarcal de CCOO

Sempre reivindicant