Almenys sis municipis del Vallès Oriental i vuit del Moianès es beneficiaran del nou Estatut de Municipis Rurals de la Generalitat, que inclou avantatges fiscals, més recursos i finançament per a projectes a les poblacions considerades rurals inferiors a 2.000 habitants. Al projecte de llei, aprovat pel govern de la Generalitat, hi han quedat inclosos Campins, Figaró, Fogars, Gualba, Montseny i Tagamanent –al Vallès Oriental–, i Calders, Castellcir, Collsuspina, l’Estany, Granera, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló, al Moianès.
La llum verda del govern a la llei, que ja s’arrossegava de l’anterior executiu, serveix per començar-ne la tramitació parlamentària amb l’objectiu que l’estatut quedi aprovat el primer semestre del 2025. El projecte, que encara està subjecte a aportacions i millores abans de la seva aprovació definitiva, busca frenar el despoblament i dotar les administracions locals de més eines per prestar serveis a la ciutadania. En definitiva, es tracta de corregir el greuge que tenen els municipis rurals respecte als urbans. Els recursos econòmics que s’hi destinin dependran dels pressupostos de la Generalitat.
Entre les mesures que incorpora el text, s’hi inclou un increment de fins al 95% i el 100% del cost subvencionat –depenent de la grandària del municipi– per a les obres incloses dins el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). El projecte també inclou bonificacions fiscals per afavorir el repoblament dels municipis rurals; ajuts a l’habitatge i mesures per simplificar la feina administrativa dels ajuntaments. Una de les mesures que s’hi inclouen, per exemple, és la creació d’una oficina única de la Generalitat per centralitzar algunes gestions que ara fan perdre moltes hores de feina als consistoris petits. Segons el Departament de Presidència, del qual penja el projecte, la llei servirà per equiparar els drets dels veïns dels municipis rurals amb els de les zones urbanes perquè, normalment, els primers tenen menys serveis, menys capacitat de desplaçament, però han de pagar els mateixos impostos.
La proposta ha estat molt ben rebuda pels municipis inclosos i també per les entitats municipalistes Eines de Repoblament Rural, Associació de Micropobles, Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que han participat en la redacció del projecte. “És una llei que reivindica la possibilitat de poder arrelar-se als pobles petits. Amb aquesta llei, els pobles rurals passem a existir”, explica Omar Noumri, secretari d’Eines de Repoblament Rural, un lobby que inclou més de 500 alcaldes de municipis de menys de 2.000 habitants de Catalunya.
Un dels problemes que els pobles petits aspiren a resoldre és la falta d’ingressos. “En tenim pocs. Només recaptem l’IBI i les taxes d’aigua i escombraries, pràcticament. Aquí no hi ha activitat comercial ni tenim polígons. El nostre pressupost del 2024 era de 900.000 euros”, es lamenta l’alcaldessa de Campins, Imma Font. A Montseny, valoren la possibilitat que la llei ajudi a simplificar alguns tràmits a què ara han de dedicar moltes hores. Una de les qüestions que posa sobre la taula el nou Estatut de Municipis Rurals, de fet, és buscar un tractament específic per a l’ordenació territorial per als municipis rurals que no tenen recursos per fer un pla d’ordenació urbanística o delegar funcions i encàrrecs de gestió en matèria d’urbanisme a administracions i ens supramunicipals.
“Els fills han de marxar perquè no troben habitatge”
La falta de recursos fa anys que complica moltes qüestions urbanístiques a Montseny. L’Ajuntament s’ha de regir encara per unes normes subsidiàries del 1983. I el POUM, de què ja s’havia parlat a principis de segle, va haver de quedar descartat perquè no hi havia diners ni capacitat administrativa per redactar-lo. “Ens caldria un altre tipus d’instrument per poder ordenar el municipi”, explica l’alcaldessa, Núria Masnou.
Actualment, el nucli de Montseny –on viuen una tercera part dels veïns del municipi– té alguns solars disponibles, però poques opcions per canviar-ne els usos perquè pugui construir habitatge. El consistori pot fer modificacions puntuals de la normativa del 1983, però sovint és feixuc i les altres administracions els demanen actualitzar el planejament. “Molts fills del poble han de marxar perquè aquí no troben habitatge.”
Un dels altres temes amb què treballa l’Ajuntament és el Catàleg de Masies de Montseny, que s’està redactant. D’aquesta manera es catalogaran les 200 masies que té el municipi per saber què s’hi pot reformar i quins usos poden tenir. Així, el mateix Ajuntament podrà gestionar aquests casos, que encara s’han de derivar a instàncies superiors.
