| 16:37
Opinió

Cada jove MENA té un nom, però en ser al carrer és com si el perdés i passa a formar part d’un grup amorf d’éssers que es busquen la vida

Tenir un nom

Donem nom a cada nounat, l’hi posem amb cura, afecte i sovint amb una càrrega simbòlica notable. Ens plau que ens cridin pel nostre nom. La majoria dels nostres infants aprenen les primeres lletres amb les que dibuixen el seu nom. El nom és allò que tenim més nostre. Fer desaparèixer el nom és fer-nos desaparèixer. Primo Levi a Si això és un home (Balancí, 1996) diu: “Res ja no és nostre: ens han tret la roba, les sabates, fins els cabells. Ens trauran també…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't