La gralla ha tornat a Granollers. L’ornitòleg Jordi Morote (@elpesoldemendel a Twitter) ha detectat la presència d’almenys tres parelles de gralles instal·lades a les caixes niu que entre els anys 2011 i 2012 l’Ajuntament va fer instal·lar a les columnes del pont sota la ronda Sud, a tocar del riu Congost, en el marc d’un projecte per millorar la biodiversitat a l’altura del parc Firal i de Can Cabanyes.
Morote ho va comunicar al Museu de Ciències Naturals La Tela, que farà un seguiment de la presència d’aquesta espècie per determinar si les parelles s’acaben instal·lant de forma definitiva en aquestes caixes niu i hi arriben a criar. Ho faran amb la col·laboració de l’ornitòleg Xescu Macià que va participar en el disseny de la instal·lació d’aquestes caixes niu en un projecte aplicat per l’empresa Aprèn Serveis Ambientals, de Figaró.
L’any 2016 ja s’havien fet observacions de gralles en dues de les caixes niu d’aquest pont de la ronda Sud. Les van fer l’ornitòleg Josep Ribas i el mateix Macià en diverses dates del període reproductor. Aleshores, però, “no es va poder concloure si havien o no fet posta d’ous”. “Tot i que podíem assegurar que, en cas d’haver fet la posta, era clar que no havien tret cap poll endavant”, relata Macià a EL 9 NOU. Per aquest ornitòleg, la detecció aquesta mateixa setmana d’aquestes tres parelles és “una molt bona notícia”. “Ens dona alè d’esperança”, diu.
Abans d’instal·lar aquestes caixes niu l’any 2011, ja s’havia detectat de forma aïllada la presència d’algunes gralles a la ciutat, que hi van arribar a criar segons les observacions de Pedro Rubio. Va ser en un balcó d’un edifici del carrer Joan Camps, a prop del riu.
Fins a finals dels anys vuitanta, la gralla va nidificar al campanar de l’església de Sant Esteve, segons recull Ribas al llibre Els ocells del Vallès Oriental. “És una espècie que havia estat força freqüent”, recorda Toni Arrizabalaga, director del Museu La Tela. Acostumen a viure en forats d’edificacions altes.
Segons Macià, el retorn de la gralla a Granollers es pot explicar per les poblacions que hi ha establertes a la ciutat de Barcelona –s’ha estimat que hi ha unes 100 parelles– i que es mouen aprofitant l’espai obert del Besòs i arriben al Vallès Oriental. Aquest ornitòleg alerta que “les colonitzacions d’algunes espècies no són estables perquè depenen d’uns quants individus que arriben buscant noves oportunitats”.
Estan condicionades per “l’èxit que aconsegueixin en la seva reproducció, de la seva pròpia supervivència en el futur i que les seves condicions de niar siguin igualment bones les properes temporades”. I entén que per consolidar la presència de la gralla a la ciutat “serà influent com li vagi a Barcelona”. “Si li va bé, serà relativament més fàcil que colonitzi definitivament el Baix Vallès.”
{{ comment.text }}