Montserrat Medalla, professora jubilada de català i lletraferida

Va començar a escriure de ben jove i encara continua. Fa uns dies va presentar a la Gralla el llibre Nit de nuvis i altres relats (Alpina, 2019). Es tracta d’un recull de nou relats, alguns de fa anys, revisats i altres, de ben nous. Tots escrits al llarg de 35 anys que tracten sobre temes i gèneres ben diversos: l’epistolar, el tímid acostament a la novel·la negra, a la novel·la fantàstica, el desig de dialogar amb algú que ja no hi és [la seva germana Glòria recentment desapareguda] per alleujar el sentiment de pèrdua... A tots els relats l’autora, Montserrat Medalla Medalla (Granollers, 1941), deixa palès, més enllà del poder descriptiu que hi presenten, l’exquisit i cuidat ús que fa de l’idioma. Filla del carrer Corró, va fer els primers estudis al Jardí d’Infància, i va cursar la secundària a l’Acadèmia Cots (Educem) i el professorat mercantil a distància a Sabadell. Va fer Filologia Catalana a la UAB; estudis d’Humanitats, a la UOC i d’escriptura creativa, a l’Ateneu de Barcelona. Durant la seva joventut va ajudar al negoci familiar, la Cansaladeria Medalla, on va tenir l’oportunitat, explica, “d’aprendre a lligar botifarres” i “a parlar amb la gent”. Tot i la bona experiència d’ajudar la seva mare i la seva tia, va decidir apostar per la formació acadèmica i va començar com a ensenyant als 16 anys. Entre altres centres, va impartir classes a l’Acadèmia Cots, a l’Escola del Treball (EMT), a l’Escola Joan Sanpera de les Franqueses i al Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental (CNL), on va formar equip amb Anna Maria Jansana, Dolors Taulats, Pietat Sanjuan, Maria i Montserrat Forns i Ester Granero, el grup de professores pioneres que van participar en la posada en marxa d’aquesta iniciativa. Convertida en la primera filòloga del centre, va impartir classes també a diversos municipis del Vallès. Aquestes i altres responsabilitats les va portar a terme al llarg de dues etapes de la seva vida en les quals va viure a Granollers i a Llinars del Vallès, respectivament, abans i després de casar-se. En tots dos casos, Medalla recorda amb satisfacció les seves experiències a l’àmbit social i polític en plena dictadura. A Granollers, va formar part, com altres joves inquiets de l’època com Marina Molins, Tuni Jordana, Frederic Malàs, Xavier Quincoces i Antoni Porta, del grup parroquial d’Acció Catòlica Rural. Vist ara des de la distància, Medalla recorda que va ser dins d’aquest grup on va sentir parlar per primera vegada del sindicat CCOO o de partits com la Democràcia Cristiana. Una vegada casada amb Ignasi Torres, empleat de banca, i amb dues filles, Míriam i Elisenda, la família es va traslladar a Llinars, on va romandre 18 anys. En uns anys en els quals “tot estava per fer i tot era possible”, Medalla evoca la seva participació als moviments veïnals del poble, la lluita de posar en marxa iniciatives com la guarderia infantil o la coral Turó del Vent, i la seva vinculació amb l’emissora de ràdio. I també rememora de grat les classes clandestines de català que rebia per part de Jordi Fusté i la por que passaven quan anaven a penjar cartells “en un poble on la Guàrdia Civil ho controlava tot”. Durant dos anys va militar en un dels partits que formava part de la coalició del Pacte Democràtic de Catalunya, integrat per CDC, EDC, FNC i PSC-R, partit que lideraven aleshores Josep Pallach i Josep Verde Aldea. De tornada a Granollers i fins la seva jubilació, les seves activitats es van centrar en l’ensenyament del català i en el suport a iniciatives com el voluntariat lingüístic. Lletraferida convençuda, va participar el 2013, juntament amb la seva germana Glòria, Roser Soldevila i Arian Botey, en l’edició del llibre De Sant Francesc a la Tarafa. Història del carrer de Corró (Alpina, 2013). Sobre la situació actual del català, Medalla es mostra crítica: “Hem fet un llarg camí, és cert, però encara podríem haver anat més lluny. Jo crec que ens ha faltat ser una mica més valents i no ser tan políticament correctes amb aquells que, portant molt temps a Catalunya, encara no parlen català. Sovint canviem d’idioma sense adonar-nos que no actuem bé.” Conferenciant i entusiasta participant de les activitats que impulsen entitats com l’Ateneu Popular, les Aules Universitàries de la Gent Gran del Vallès Oriental (Agevo) i la Universitat Popular de Granollers (UPG), políticament és “més partidària d’un estat federalista que sobiranista”. El model per a Catalunya?. “El del Quebec”, respon.

Montserrat Medalla, professora jubilada de català i lletraferida

Una orfebre del llenguatge