Tot referent mostra una forma de viure la vida i el seu deixeble intueix que ha trobat la clau per viure-la d’una manera admirable

En tot procés de transmissió té molt més impacte mostrar que dir, perquè un valor pot ser pensat, sentit i practicat, però adquireix significat en la pràctica. La bondat té sentit si hi ha actes bondadosos i fer actes de bondat és la millor manera de transmetre-la. L’adult que ho fa es pot convertir en un referent bondadós. Si qui educa té comportaments violents i fatxendes ja pot fer una tesi doctoral sobre la humilitat i la no-violència que l’impacte el provoca el que fa. Infants i adolescents fan el que veuen fer als seus adults referents.

Tots tenim referents. Un referent és una mena de guia, una persona (o diverses) que funciona com un mirall que mostra, proposa, acompanya, impulsa o frena segons el moment. És algú per qui se sent gran admiració i respecte, pel que diu, pensa i fa. Un bon referent actua de mestre que no vol ser imitat perquè mai es posa de model, conscient com és de les seves limitacions i dels seus dubtes, però mostra una manera de viure que hom desitjaria per a si mateix.

En el món actual es confon el paper que pot fer un referent amb el d’un model, que massa sovint és un model mediàtic o mediatitzat. Això m’obliga a fer dues reflexions de relleu. Primera: també eduquen els mitjans d’informació i comunicació, molt potents, que fan difusió de models a imitar. No cal entretenir-nos-hi perquè tots sabem com funciona la difusió de models estètics, esportius o altres.

Segona: no és el mateix parlar de model que parlar de testimoni. Joan-Carles Mèlich a Ética de la compasión (Herder, 2010), en el capítol dedicat a la pedagogia del testimoni, diu que un testimoni no es posa mai ni de model ni d’exemple, qui dona testimoni evoca, inspira, suggereix i mostra, sovint amb silencis més que amb paraules. On el model diu “fes com jo”, el testimoni només comunica experiència viscuda, no vol ser model de res ni de ningú, no vol ser imitat, tampoc no vol convertir-se en una mena de guia espiritual. Mèlich diu: “El testimonio se desliza entre los intersticios de sus palabras, en los espacios vacíos de su lenguaje”.

Un bon educador pot ser un referent i actuar de testimoni. Allò que infants i adolescents aprenen d’ell i amb ell, ho aprenen sense ser explicitat, sense ser dit, perquè ho aprenen per contagi i han estat impregnats del seu ser. Tot referent mostra una forma de viure la vida i el seu deixeble intueix que ha trobat la clau per viure-la d’una manera admirable.