És difícil explicar 125 anys de Barça amb una frase i curta! Però l'han trobat: "Volem la pilota!"

El cartell de Miquel Barceló pel 125è aniversari del Barça / foto: FC Barcelona Volem la pilota. Parlo amb David Carabén, de Mishima i el Barça. Interessantíssim. Brillant. Ja ho sabeu, de Mishima n’és el cantant, i del Barça, el comissionat del 125è aniversari. I m’explica quina ha estat i és la seva feina. Té dues potes: una, coordinar els actes principals vinculats del 125è aniversari i, l’altra, establir el marc conceptual d’aquesta celebració. Fer-ne un manifest. I determinar, definir, conceptualitzar i respondre a aquesta pregunta: què coi celebrem? Així l’ha respost: “Volem la pilota.” Ell tenia clar que, tot i ser el Barça, en l’actual era de la informació en què vivim l’allau és bestial. Cada minut rebem milers i milers d’inputs i per tenir una finestra d’atenció clarivident li calia un reclam clar. I ho és: “Volem la pilota.” Difícil explicar 125 anys de Barça amb una frase i curta! Però l’ha trobat. I és bona. Ara, com a amant del futbol i la conversa, el que són més bons són els seus arguments. M’explica que hi ha tota una sèrie de compromisos que el Barça té des de la seva fundació. Un: jugar a l’atac. El club el funda un suís que era un davanter. Dos: el joc combinatiu. El Barça s’apunta des dels orígens a la tendència del futbol escocès, llavors un futbol menys físic i amb jugadors més petits. Un futbol de combinació, en contraposició al futbol anglès, llavors més semblant al rugbi, molt físic, de pilota endavant, individualista i envestida. Aquesta marca futbolística, l’acaba consolidant molt bé Cruyff amb aquest clàssic del sentit comú que tothom troba evident però que no utilitzava ningú: “Si nosaltres tenim la pilota, no la té el rival.” Que vol dir moltes coses, però la principal aquesta, un altre clàssic del sentit comú: si tens tu la pilota no et faran mal sinó que ets tu qui pot fer-ne i, a més a més, són ells els qui s’hauran de defensar, no pas tu. Tenint la pilota, així és com Cruyff va acabar comprenent el joc del Barça i l’ànima culer. I ho evolucionen Rijkaard, Guardiola i Luis Enrique. I la pilota ens fa grans. En títols i identitat. Perquè ja no podem renunciar a la pilota. Ja no podem renunciar al com, guanyem o perdem. És innegociable. LLOSA O TRAMPOLÍ?Sabem que hi ha qui pensa que aquest compromís és una llosa. Però d’altres, com jo, pensem que és el camí. No només perquè és amb la pilota quan més hem guanyat. Sinó perquè és quan més hem gaudit. Ja ho diu, en Carabén, som, com l’holandesa, una societat feta de menestrals, comerciants, de gent que treballa amb les mans. De gent que triomfa o fracassa a la vida en la mesura que és destra i entén l’altre i el troba. I així som. I així volem ser: destres amb la pilota.

És difícil explicar 125 anys de Barça amb una frase i curta! Però l'han trobat: "Volem la pilota!"

Destres amb la pilota