El moviment està demanant als polítics i els governs que es compleixin els acords de París de l’any 2015, com ara que s’han de reduir les emissions de carboni per mantenir l’increment global de temperatura molt per sota dels 2 graus

L’octubre passat les Nacions Unides van avisar que només falten 12 anys per arribar a una situació irreversible per al planeta. El divendres 15 de març passat, el meu net de 12 anys em va dir molt convençut que si el volia acompanyar, que volia anar a la manifestació, que s’havia de lluitar per frenar el canvi climàtic, que s’està jugant el seu futur i el de tots. L’acció del meu net, de les seves companyes i companys, era una conseqüència de les accions que fa uns mesos va emprendre la jove sueca Greta Thunberg, qui va preguntar-se quan podria tornar a l’escola perquè ja no li calgués lluitar pel canvi climàtic i va decidir deixar d’anar a classe per protestar davant del seu Parlament i demanar al seu govern polítiques efectives per reduir les emissions de carboni. Thunberg, que té la síndrome d’Asperger, no entén com el seu país no posa tots els mitjans i esforços possibles per combatre una crisi climàtica com la que comencem a viure, tan devastadora per a les persones i per a tots els éssers vius. A partir de les eleccions sueques del 9 de setembre de 2018, Thunberg va plantejar-se fer vaga tots els divendres i va ser aleshores quan va néixer el moviment de Fridays for Future. El moviment s’ha estès arreu del món ràpidament. Pels cinc continents d’Austràlia a l’Amèrica llatina, d’Europa a l’Àfrica o d’Àsia a l’Amèrica del nord, hi ha grups de joves que fan servir les xarxes d’Instagram, Twitter i Facebook i que es coordinen per portar a terme accions conjuntes. La influència encomanadissa de Thunberg la va portar a la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, on va acusar els dirigents de no fer res per aturar el canvi climàtic i va retreure als polítics la seva por de perdre electors si no tenien la valentia d’exposar la crua realitat i de proposar un estil de vida amb menys consum, més sobri i, sobretot, que trenqui amb el mite del creixement, que actua com un càncer tant per a la societat com per al planeta. “Dieu que estimeu als vostres fills per damunt de tot, però els robeu el futur a la cara”, els va dir. El 18 de gener d’aquest 2019, tres estudiants de Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Girona van faltar a classe i van seure davant de la delegació del govern de la Generalitat amb cartells que demanaven polítiques efectives contra el canvi climàtic. Tots aquests joves es demanen d’una manera molt crua: “Per què hem d’estudiar per a un futur que potser no existeix?” El moviment està demanant als polítics i els governs que es compleixin els acords de París de l’any 2015, com ara que s’han de reduir les emissions de carboni per mantenir l’increment global de temperatura molt per sota dels 2 graus. Tot i que el límit siguin aquests 2 graus, s’encoratja als països a limitar el creixement a 1,5 graus. A París, els Estats també es van comprometre a reforçar les societats per afrontar les conseqüències del canvi climàtic i a ajudar els països en desenvolupament per fer front a aquesta adaptació. El problema d’acords d’aquesta mena és que sovint no van més enllà d’una voluntat política i que l’acció del dia a dia va en sentit contrari. Per exemple, el president dels EUA, Donald Trump, es va desmarcar dels acords de seguida; el mateix ha fet el president Bolsonaro del Brasil, dos estats claus per la reducció d’emissions. La contaminació no ha deixat de créixer fins al punt que les Nacions Unides s’han vist obligades a emetre la seriosa advertència que hem comentat al començament. Malgrat que a Catalunya el moviment encara és incipient, el 15 de març va haver-hi manifestacions a diferents ciutats. Els nuclis que hi ha s’han coordinat a través de les xarxes, sobretot a través de l’Instagram i l’Skype i han mantingut i mantenen una relació continuada amb moviments d’altres llocs de l’Estat com ara València, Palma i també altres països. Volen que la protesta, com la del 15 de març, no exclogui ningú, sigui transversal i no vagi lligada a cap partit polític. I és per això que han connectat amb col·lectius i associacions juvenils per tenir el seu suport i han convidat a tothom que hi vulgui a participar: “Digueu-los de venir amb nosaltres, digueu-los que els necessitem per poder tenir una oportunitat de sobreviure en el futur.” La protesta del 15 de març es va seguir arreu del món. A Bèlgica, a Londres, a Viena, a Austràlia, on es van omplir els carrers de Sydney i Melbourne, les manifestacions de joves han estat multitudinàries. En paral·lel també ha aparegut un altre moviment, Extinction Rebellion, que fa unes setmanes es va presentar a Barcelona amb el nom de Rebel·lió o Extinció. La rebel·lió per evitar l’extinció i assegurar el futur ha d’entendre que una civilització dominada per la idea del consum, del creixement i de l’acumulació –és a dir, el model capitalista–, mai no se salvarà: té la vida en contra. L’alternativa, com la que reclamen Fridays For Future o Extinction Rebellion, situa la conservació de la vida en el centre de les reivindicacions. Com que ho saben i ho tenen clar, han decidit que és urgent dir-ho i fer-se sentir, amb la màxima contundència possible, interpel·lant les actuals generacions dels adults responsables de l’escalfament global amb tot el que això significa de pèrdua de la fertilitat de la terra, extinció de la biodiversitat del planeta, l’aire contaminat o un mar enverinat de plàstics. Tot allò que és fonamental per a la vida.

El moviment està demanant als polítics i els governs que es compleixin els acords de París de l’any 2015, com ara que s’han de reduir les emissions de carboni per mantenir l’increment global de temperatura molt per sota dels 2 graus

15 de març, Fridays for Future