Una singladura de 20 anys
Amb la creació de la diòcesi el 15 de juny de 2004 a través de la butlla Christifidelium salutem, el papa sant Joan Pau II obria un nou camí en l’Església que peregrina a les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental. No podem oblidar que entre els segles V i VIII existí en aquest territori la diòcesi d’Egara, bressol i antecedent de l’actual diòcesi de Terrassa.
Amb el nomenament del seu primer bisbe, monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses, s’inicia aquesta nova singladura que es va caracteritzar els primers anys per la creació i implementació dels organismes diocesans que havien d’afavorir l’impuls evangelitzador, així com la proximitat del pastor diocesà i d’unes estructures de funcionament més properes i àgils. Entre altres esdeveniments d’aquest període cal fer esment de la creació del Seminari Diocesà l’any 2006, la proclamació de la patrona de la diòcesi l’any 2008, la inauguració del nou edifici del Bisbat l’any 2010, la constitució del Tribunal Eclesiàstic i l’inici de les visites pastorals l’any 2011 o la creació de Càritas Diocesana l’any 2013.
Amb els organismes ja creats i en ple funcionament s’ha anat desenvolupant la vida pastoral a través de la coordinació entre parròquies i arxiprestats, i de les activitats organitzades per les delegacions: aplecs de malalts i de famílies, peregrinacions de joves i participació en les jornades mundials de la joventut, trobades d’infants i de catequistes, encontres de confraries, jornades de pastoral obrera i de la salut, jornades dels pobres, etc.
El 17 d’abril de 2021, Josep Àngel Saiz Meneses fou nomenat arquebisbe de Sevilla, i el 3 de desembre del mateix any monsenyor Salvador Cristau, nou bisbe de Terrassa. El bisbe Salvador, de fet, era ja bisbe auxiliar de la diòcesi des de l’any 2010. Durant el pontificat del bisbe Salvador s’ha continuat la tasca d’evangelització amb un impuls renovat, de cohesió de la gran família diocesana i de reestructuració i reorganització dels organismes diocesans per tal de respondre millor als nous reptes, després de la pandèmia que ens afligí.
Un bisbe i altre han potenciat la vida pastoral coordinada a la diòcesi a través de diferents plans pastorals i orientacions diocesanes des de l’any 2007, i amb els seus escrits i cartes pastorals. I s’ha participat activament en la vida de l’Església, a través de la Tarraconense, en la Conferència Episcopal Espanyola, i en les peregrinacions a Roma a través de les tres visites ad limina. També s’han potenciat peregrinacions diocesanes a Roma, a Terra Santa, Fàtima, Assís, etc. I han tingut el goig d’ordenar 47 preveres diocesans, 6 preveres religiosos i 17 diaques permanents al llarg d’aquests anys.
Pel que fa a les parròquies de la nostra comarca, el Vallès Oriental, al llarg d’aquests 20 anys hi ha hagut canvis de mossens a 49 de les 62 parròquies que conformen aquest territori. Dels mossens que hi havia als inicis de la diòcesi, n’han mort 20. Per contra, durant aquests anys han rebut l’ordenació sacerdotal 14 preveres fills de la comarca o destinats en ella en el moment de l’ordenació, així com vuit diaques nous de les comunitats parroquials d’aquestes contrades. Pel que fa a la vida religiosa, s’han tancat quatre comunitats i se n’han obert dues de noves. I a més, de la nostra comarca, dos preveres han estat elevats a la dignitat episcopal: Francesc Pardo, l’any 2008, quan era rector a Sant Esteve de Granollers, va ser nomenat bisbe de Girona; i David Abadias, l’any 2022, essent rector de Sant Vicenç de Mollet fou nomenat bisbe auxiliar a Barcelona.
Al costat de tot això, l’acció de Càritas s’ha vist notablement incrementada per les crisis persistents que fan que moltes famílies no puguin arribar als mínims necessaris. Això ha comportat un augment del nombre de voluntaris i de despeses; s’han obert dues botigues solidàries –una a Mollet i una altra a Granollers–, un pis per acollir persones a Mollet, un menjador solidari –també a Mollet– i s’han remodelat els serveis centrals a la comarca per donar una millor cobertura, traslladant-se de la parròquia de Sant Esteve a la parròquia de Fàtima, a Granollers.
Els nostres bisbes han visitat sovint les parròquies del Vallès Oriental, especialment en celebracions com les confirmacions o les festes majors. Han practicat la visita pastoral en diverses ocasions: a l’arxiprestat de Granollers en els anys 2012 i 2018, a l’arxiprestat de Mollet els anys 2013 i 2020, a l’arxiprestat de Montbui-Puiggraciós l’any 2015 i al del Montseny l’any 2016. En cada visita pastoral el bisbe s’ha reunit amb tots els grups existents a cada parròquia, amb els feligresos i amb les autoritats municipals. Hi ha hagut també dues remodelacions territorials: la fusió dels arxiprestats de Caldes i de Puiggraciós l’any 2007, creant el nou arxiprestat de Montbui-Puiggraciós, i la creació de la parròquia de Sant Francesc, en el barri de Bellavista, a les Franqueses del Vallès, l’any 2013, i que actualment està treballant de valent per la construcció d’un nou temple.
És cert que el panorama de la nostra societat ha canviat molt en aquests 20 anys. I el panorama de l’Església també, i la nostra comarca no ha estat una excepció. Ara som una societat més secularitzada, plural i multicultural, molt intercomunicada, però amb grans bosses de solitud entre les persones. La pandèmia que ens afligí ha deixat la seva petjada. Malauradament, amb crisis econòmiques i socials i una cronificació de la pobresa en famílies, amb problemes d’habitatge i una immigració persistent. El paper de l’Església enmig d’aquesta societat no és fàcil. Ens cal trobar nous camins i nous mètodes per mostrar la bellesa de la fe que deia el papa Benet, o per ser una església en sortida, hospital de campanya que acull tothom, com afirma el papa Francesc. Un dels reptes a la nostra comarca és mantenir l’atenció a les comunitats parroquials, petites i grans, tasca que es fa gràcies a la dedicació de preveres i de diaques, i a l’assumpció per part dels laics de diferents responsabilitats. Com ens recorda el bisbe Salvador: “Caminem amb esperança”.