Vint-i-cinc anys de la millor festa major del món
L’any 1999 començava a gestar-se el model de festa major que avui defineix Canovelles. Un any després, coincidint amb el canvi de mil·lenni, naixia una nova manera de viure la festa: un model basat en dues colles –però no competitiu– i amb una estructura d’entitats i col·lectius que, com una xarxa viva i orgànica, omplia els dies de festa major amb activitats creades per la mateixa ciutadania. Vint-i-cinc anys després, no només podem dir que ha funcionat, sinó que ha estat un èxit rotund.
La festa major dels Cans i les Ovelles ha crescut i s’ha consolidat! Amb els anys, s’hi han anat sumant activitats tan espectaculars com el Concurs de Truites, que enguany ha reunit 183 taules i més de 1.100 persones cuinant. També han esdevingut imprescindibles actes com la Botifarra Amiga, que exhaureix inscripcions cada any; la Catxarrada, un corre-aigua en moviment amb una gran implicació veïnal; el Jugar, beure, menjar i jeure, amb l’únic objectiu de compartir taula i migdiada; el Jamón jamón, un dels sopars més multitudinaris; la Tapa Solidària, que recapta fons per a causes socials; o el Gran Partit de Futbol entre Cans i Ovelles, sense normes ni límit de participants i amb pilotes de rugbi!
Són actes que serien impensables en altres festes majors, però que a Canovelles s’han convertit en senya d’identitat. Perquè tenim una festa amb caràcter propi, que reflecteix l’esperit de totes aquelles persones que la van impulsar i de totes les que s’hi han anat sumant al llarg dels anys.
La festa major dels Cans i les Ovelles representa un canvi de paradigma: d’una festa institucionalitzada a una festa feta per i per a la ciutadania. I això ha estat possible gràcies a les entitats i col·lectius que hi han participat. A totes elles: gràcies! Sense la implicació de cadascuna de les persones que hi han posat el cor, no seríem qui som.
Gràcies al Club d’Escacs, a la Colla de Diables, a l’Hogar Extremeño, a la Colla Jove (ja desapareguda) i a la Casa de Andalucía, que van iniciar aquest model! I també a les que han fet créixer aquesta festa tan nostra al llarg dels anys. Així com a aquelles entitats joves, de recent creació, com el col·lectius joves Intoxicades, Los Esquilaos, la comitiva dels Engrescats o els Knobegin’s de Festa.
Avui, gairebé una quarantena d’entitats fan possible la festa major dels Cans i les Ovelles, amb el suport de l’Ajuntament i, molt especialment, del Servei de Cultura municipal, que coordina un programa amb prop de 80 activitats.
Com a curiositat, val a dir que primer van néixer les colles dels Cans i les Ovelles, amb els colors blau i groc respectivament. I després, el 2007, es va institucionalitzar la bandera del poble: una franja blava sobre fons groc. Fins a aquest punt ha arribat la influència d’una festa plenament arrelada a la ciutadania!
Tothom qui ve a la festa queda sorprès per la participació, l’ambient i el bon rotllo… I hi repeteix! Amics i familiars ens visiten cada any per gaudir plegats dels concerts, cercaviles i actes més emblemàtics. Però Canovelles no busca grans reclams turístics: la seva força rau en els espais de trobada, i la gresca compartida, feta a casa, a les places i als carrers, des dels balcons o als comerços locals.
Aquest any, hem viscut una festa major màgica. I, llevat de dues activitats cancel·lades per la pluja, fins i tot el temps ens ha acompanyat. Han estat 10 dies per retrobar-nos, compartir i celebrar. I si hi ha un símbol que resumeix l’esperit d’aquesta festa, és la cançó del Concurs de Truites, creada a iniciativa d’un grup de joves del poble. Composta pel músic canovellí Elías Galán, que també hi posa la veu principal, la peça compta amb la col·laboració de Cèlia Galán, Ramón Biset, Francesc Biset, Vanessa Galán, Marc Bachiller i Javi García. Cerqueu-la! Està publicada a Spotify sota el títol Hi ha un dijous a l’any. Aquí teniu l’enllaç.
Ja queda menys per tornar a gaudir plegats de la pròxima festa major dels Cans i les Ovelles! Bon estiu a tothom!