Se m’omplen els ulls de llàgrimes mentre escric aquest article d’avui. Aquest últim article en aquesta secció d’EL 9 NOU on cada setmana durant els darrers vuit anys i mig he intentat parlar clar i ser una mica rebel.

Fa aproximadament vuit anys i mig, unes 440 setmanes, uns 3.100 dies, vaig escriure el meu primer article en aquesta columna. L’article, que data del 26 de març del 2018, comença dient: “Si algun dia tinc una llibreria, que serà petitona i plena de llibres que m’hagin agradat per poder-los recomanar molt, ho reconec, es dirà La rebel. I se’n dirà perquè la lectura és un acte de rebel·lió. Una persona que llegeix, com ara estàs fent tu amb aquesta columna que s’estrena avui, és un rebel. Així que: hola, rebel, se’t saluda.” Com són les coses de meravelloses, de cícliques, de boniques. Se m’omplen els ulls de llàgrimes mentre escric aquest article d’avui. Aquest últim article en aquesta secció d’EL 9 NOU on cada setmana durant els darrers vuit anys i mig he intentat parlar clar i ser una mica rebel. I és l’últim article i se m’omplen els ulls de llàgrimes també perquè justament aquest dijous va obrir portes una llibreria real, petitona i plena de llibres que m’han agradat per poder recomanar-los molt a Llinars del Vallès que es diu La Rebel. Com aquesta columna, com aquella llibreria premonitòria i somiadora que volia obrir fa vuit anys i mig, com la rebel·lió que intento que em guiï cada dia: la rebel·lió d’estimar les lletres, les paraules, les escriptores i les lectores, els clubs, els llibres, els llibres, els llibres. Un tatuatge amb un llibre com a protagonista / Marina Martori Llegir continua sent un acte de rebel·lió. L’article primigeni acaba dient: “Gràcies als que sou rebels per petita que sigui la rebel·lió. És necessària sempre. No tinc oberta la llibreria encara, però tinc aquest petit espai per ser, una mica cada setmana, buscadament rebel.” Com que m’agrada tancar bé les coses, ja haureu endevinat per on vaig. Toca ser rebel d’una altra manera. Toca tancar l’espai d’articles perquè la llibreria ja està oberta. I la vida són cicles i després de gairebé 440 articles us mereixeu canviar d’aires, també. Uns aires que bufaran valents i rebels en aquest espai que jo ja sé qui us escriurà la setmana que ve i que us agradarà més que jo, ja veureu! Toca signar un comiat, doncs, en aquesta finestra i no puc fer-lo sense donar les gràcies als lectors i lectores fidels tots aquests 3.100 dies (no sabeu com de bonic era rebre missatges dient que això us havia agradat o que allò era cert i hi estàveu d’acord!), als diferents directors d’EL 9 NOU que m’han acompanyat com a editors dels articles (l’actual Ferran i el meu estimat Txus!), les companyes de cultura i fotografia que han il·lustrat els articles i els escriptors i articulistes del diari de qui he après cada setmana llegint els seus articles. És un comiat trist, com la majoria de comiats, però també feliç perquè una nova rebel ha pres vida i és un comiat que no és definitiu. No puc explicar-vos gaires coses encara perquè les coses que comencen s’han de mimar i guardar una mica en secret, però espero tornar a veure-us ben aviat. I abans de fer mutis, deixeu-me fer la meva última apologia cultural rebel: sigueu diferents, sigueu rebels, sigueu estranys. Llegiu, aneu al teatre, visiteu museus, aneu al cinema, jugueu a Dungeons and Dragons, dibuixeu i somieu. La cultura ens ensenya a mirar més enllà del que tenim davant i a no acceptar-ho tot sense preguntar-nos el perquè. Per això crec en el pensament amb criteri, en la curiositat i en la llibertat d’opinió. Aprendre no hauria de ser només memoritzar, sinó entendre, dubtar, descobrir i construir les nostres pròpies idees. Ser rebel, per a mi, és continuar llegint, aprenent i pensant. Perquè mentre hi hagi llibres, art, teatre i persones amb ganes de pensar, la cultura continuarà sent una de les formes més boniques de rebel·lió. Si no la més bonica. Gràcies per aquests vuit anys i mig, aquestes 440 setmanes, aquests 3.100 dies. La rebel abaixa la persiana aquí. La rebel que hi ha en mi (i en vosaltres!) espero que no l’abaixi mai. Ha sigut un viatge apassionant. Gràcies i fins ara!

Se m’omplen els ulls de llàgrimes mentre escric aquest article d’avui. Aquest últim article en aquesta secció d’EL 9 NOU on cada setmana durant els darrers vuit anys i mig he intentat parlar clar i ser una mica rebel.

3.100 dies rebels