Va ser en aquestes pàgines, amb 18 anys acabats de fer, on vaig començar a fer de periodista

D'esquerra a dreta, els periodistes Josep Villarroya, Joan Carles Arredondo, David Bassa, Marta Queralt, Mercè Cabanas, Teresa Terrades, Maria Forns, Jaume Maspons i Eloi Vila, a la redacció d'EL 9 NOU del Vallès Oriental al carrer Sant Jaume de Granollers el 1999 / foto: Ramon Ferrandis “Tot va començar amb tu.” De fet, la frase literal és: “Gràcies al cos tècnic, als encarregats de material, als doctors, als fisioterapeutes, a l’afició, a la directiva i a Kevin Roldán, tot va començar amb tu.” La va cridar un afònic Gerard Piqué al Camp Nou, en la celebració d’aquell triplet del Barça de Luis Enrique l’any 2015. Un recadet per a l’afició del Reial Madrid. I el motiu? Que l’Atlètic de Madrid va golejar 4-0 l’equip blanc i hores després l’estrella blanca, Cristiano Ronaldo, celebrava el seu aniversari amb una festa privada i l’actuació del cantant colombià Kevin Roldán. Si ets culer, la frase de Piqué no només fa gràcia sinó que et trasllada a una època esportiva gloriosa de l’equip. I a mi em porta a pensar en com va arrencar la meva passió pel periodisme. Va ser en aquestes pàgines, amb 18 anys acabats de fer. Aquí és on vaig començar a fer de corresponsal de l’edició d’EL 9 NOU del Vallès Oriental de la meva zona, el Baix Montseny. Sant Celoni, Vallgorguina, Gualba, Campins, Mosqueroles, Fogars, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, el meu poble. Tres-centes pessetes [1,8 euros], un breu. Mil cinc-centes [9 euros], mitja pàgina. Va ser la meva escola, i cobrant. I sí, és cert que tendim a idealitzar els inicis de tot, sempre, però és just explicar que, carregat d’energia i il·lusió, engegar a EL 9 NOU va ser un privilegi. I no pas per les virolles sinó pel fet de tenir la confiança de la Mercè Cabanas, l’aleshores directora, la saviesa del Jaume Maspons i un excel·lent equip de redacció que em va obrir les pàgines per començar a caminar en aquest ofici meravellós. I caminar és fer camí. I fer camí és aprendre. Mai no havia reflexionat sobre l’essència d’aquest aprenentatge, més enllà de sentir un agraïment profund i de l’evidència que pencar i pencar m’havia donat les eines bàsiques per desenvolupar la feina. Mai, fins que l’Albert Om, nascut també en aquesta casa, em va dir en una entrevista a Al cotxe! que la premsa local és el lloc on l’aprenentatge és més potent i consistent. Perquè si fas informació d’un entorn proper i no la fas bé, qui et vindrà a veure i corregir no serà el cap de comunicació de ves a saber qui o l’alt representant de l’ONU, sinó la veïna, l’alcaldessa o el president del club de futbol del teu poble. I, per tant, això t’obliga indispensablement a treballar amb el rigor més extraordinari i metòdic. Que és l’essència d’aquest ofici. I d’aquest periòdic, que fa 35 anys que així treballa al Vallès Oriental i acull apassionats i apassionades del periodisme, en una allau imparable de planter fèrtil que té claríssim que “tot va començar aquí”.