La vida és sovint una suma de quotidianitats dures i tristes. I alegres, per descomptat

Doncs això, que sempre ens ha costat entendre allò que s’allunya de la representació exacta de la realitat. I d’entrada, ens acostuma a agradar més Dalí o Antonio López que no pas Pollock, Tàpies o Miró. És el de sempre: la inicial dificultat per acceptar l’art abstracte, la dificultat per entendre l’art que no necessita la representació exacta de la realitat perquè el que busca és, simplement, expressar les emocions que sacsegen l’ànima de l’artista quan fa esclatar un color o traçar una línia. Les…