Dia de la Poesia Catalana a internet. El fet que sigui “el dia de...” serveix per refrescar-nos la memòria

Dimecres, 14 de març de 2018 Migdia Ha mort l’eminent físic britànic Stephen Hawking. La seva ha estat una vida de superació personal. Als 21 anys, ja afectat per la malaltia de l’ELA, els metges li van pronosticar un o dos anys de vida i ha viscut fins als 76. El fet de sentir passió per alguna cosa, en el seu cas per la ciència, ens arrela a la vida. No vull pas dir que això sigui sinònim d’immunitat, és clar que no, però aquesta actitud segur que ajuda a continuar endavant. Sostinc absolutament la idea de Hawking que “la intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se al canvi”. Segons el guionista Al Jean, de la sèrie Els Simpson, a la qual va participar el científic, es caracteritzava d’un gran sentit de l’humor. Per adaptar-se a tot allò que ens reserva la vida i poder-s’hi sobreposar, és bàsic el sentit de l’humor. Com deia Sigmund Freud: “L’humor és la manifestació més elevada dels mecanismes d’adaptació de l’ésser humà.” Tarda Acabo de signar el manifest “#NoCallarem”, molt convençuda i orgullosa que sorgeixin iniciatives com a aquesta per fer front a l’embat de la repressió que estem patint a Catalunya en aquest moment. Prou censurar llibres, prou empresonar cantants, prou prohibir obres d’art. I que per sempre el nostre ideari sigui aquest: “Que només els petons ens tapin la boca”. Ei, que bé, m’acaba de tocar el llibre Els anys de la Virginia Woolf en un sorteig de Facebook. Quina il·lusió! Aquestes coses a vegades passen. Dijous, 15 de març de 2018 Tarda He estat llegint els diaris de quan era una nena. Des de l’inici, l’any 1978, fins l’any 1981 estan escrits en castellà i a partir d’allà continuen en català. Ara se’m faria molt estrany no escriure en català. Però llavors no ho era, fins l’any 1978 no vaig començar a estudiar llengua catalana a l’escola com a àrea. És molt important el canvi que s’ha produït a l’escola catalana amb la immersió lingüística. Tots els que hem viscut aquests dos models educatius sabem el que significa. Per això, com a mestra i com a catalana, defensaré aquest model de qualsevol agressió, perquè hem pogut constatar que és un model integrador i d’èxit. Divendres, 16 de març de 2018 Matí Fa 80 anys que Barcelona patia un dels pitjors bombardejos de la seva història. Aviat no ens quedarà memòria viva d’aquells fets i d’aquella maleïda guerra. La guerra em porta sempre al record de l’avi Josep. A ell també li agradava escriure. Durant la guerra va escriure un dietari. A l’avi li agradava parlar de tot, però de la guerra no en volia parlar mai, era un record massa dolorós. Sé que va estar a l’Ebre i que va anar a peu fins el Pirineu. Va ser allà on va amagar el seu dietari per por de les represàlies que pogués patir en fer-lo presoner. He enyorat molt aquest dietari que mai vaig llegir i que tant m’hauria agradat conèixer. I l’he cercat sense èxit durant molt temps. Fa anys vaig llegir El vel de maia de Marià Manent, un dietari que l’autor va escriure des de Viladrau durant la Guerra Civil. Em van enamorar les descripcions que feia del paisatge del Montseny i com es compaginaven de manera tràgica amb les narracions dels dies de guerra. D’aquell 16 de març a Barcelona deia: “Hi ha uns minuts de repòs, però torna aviat el trasbals horrible. Tenim la mort sobre el cap, com una espasa...”. “Al cap de tres hores de bombardeig ha cessat l’alarma i he pogut dormir un parell d’hores, després de prendre un hipnòtic. A tres quarts de vuit del matí, mentre llegia una mica més tranquil, sento un altre bombardeig, curt, però intensíssim”. “És un espectacle dantesc: un conglomerat de milions de guspires allargassades que s’enlaira a cinc pisos per damunt de les cases, i deixa el cel tèrbol de fum”. No podem oblidar tants morts, tant horror i tant dolor. Dissabte, 17 de març de 2018 Matí Avui és el Dia de la Poesia Catalana a internet. El fet que sigui “el dia de...” serveix per refrescar-nos la memòria. Es llegeix poc, i teatre i poesia menys, per això qualsevol iniciativa en aquest sentit és benvinguda. El meu record especial –avui i cada dia– és per a Maria-Mercè Marçal [a la foto d’aquest article] i el seu poema Divisa, que de manera tan sublim van musicar Mirna Vilasís i Xavi Múrcia: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.

Dia de la Poesia Catalana a internet. El fet que sigui “el dia de...” serveix per refrescar-nos la memòria

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”