Perdoneu-me el reduccionisme de nou: sé que hi ha molt bona gent que no estima els llibres i molt males persones –creieu-me, en conec– que adoren els llibres i que fins i tot n’escriuen. Però no en vull parlar, d’aquests

Hi ha dos tipus de persones: les que estimen els llibres i les que no. Oh sí, ja ho sé. Hi ha moltes maneres de reduir el món en dos grups i aquesta, potser, és estranyament reduccionista. No és com dir: la gent que fa el bé i la que no, la gent que estima i la que odia, els que tenen el poder i els que no, els rics i els pobres i bla, bla, bla. Feu-me cas: el món es pot dividir entre els que estimen els llibres i els que no. Així de clar. Ho he sabut sempre, això, però ara, després de totes les coses que he viscut aquest xop Sant Jordi, encara ho tinc més clar. Hi ha gent que estima els llibres i són bona gent; i gent que no estima els llibres i no ho és tant. Perdoneu-me el reduccionisme de nou: sé que hi ha molt bona gent que no estima els llibres i molt males persones –creieu-me, en conec– que adoren els llibres i que fins i tot n’escriuen. Però no en vull parlar, d’aquests. Vull parlar de la Júlia: la jove autora llinassenca que ha escrit la seva primera novel·la, Abrazos de hiel y miel, i que se l’ha autopublicat i que firmava, per primer cop, amb tota la il·lusió del món al meu costat aixoplugades de la pluja dins del pavelló de Llinars, dissabte passat. El que explica al llibre, el seu talent per escriure’l, el somriure perenne, la força: quin regal compartir matí amb ella i amb la seva àvia, l’Anna. Busqueu el llibre de la Júlia i compreu-lo: hi ha una vida sencera dins les seves pàgines i –també–un futur com a escriptora. Temps al temps. La Júlia estima les històries, estima els llibres. Bona gent. Us vull parlar, també, de la persona que, en una tertúlia recent d’un dels meus llibres, en va agafar un i va sortir corrents. El va robar, sí, i això el col·locaria al costat dels dolents a les pel·lícules, però voleu dir que hi ha un lladrocini més inútil i romàntic que pispar un llibre a una escriptora de segona regional com jo? És un robatori per amor a les lletres i, mireu, jo em fonc una mica amb això. Lladre, sí, però bona gent. Compartim l’amor pels llibres i si no tenia els 15 euros doncs no passa res. L’hi perdonem. Estima els llibres fins al crim. Romàntic. Ja us ho he dit. Us vull parlar de les persones que han comprat llibres el dilluns 25 d’abril. Que han anat a mirar, sense voler potser, a alguna llibreria i que, sí, oh i tant que sí, que han picat de nou i s’han endut un llibre nou a casa, per posar-lo sobre la pila de llibres que tenen pendents. Pots tenir mil llibres pendents de llegir que sempre, si estimes els llibres, estaràs disposada a tenir-ne un més o dos o tres. Mireu-me a mi, per exemple: la pila de llibres regalats i pendents i comprats s’ha vist incrementada de forma alarmant després de Sant Jordi i tot i així estic delint pel nou llibre de la saga Charlie Parker, que no arriba fins al juny. Una boja dels llibres. No sé si quan l’amor esdevé obsessió continues a la part bona de la classificació de les persones. Jo el que sé és que quan algú em diu que no li agraden els llibres o no li agrada llegir o alguna cosa semblant se m’arrufa el nas i la cella esquerra –l’única que sé pujar– fa un arc estrany. Pot ser que sigui una persona meravellosa però, noi, una mica, per a mi que soc mala gent per classificar la gent tan a la lleugera, ens hem allunyat. L’amor pels llibres, amb mi, és una mica com l’amor pel mar: inacabable, renovable, perenne, alarmantment present a la meva vida. Classifiqueu-me en totes les altres categories que vulgueu, però poseu-me sempre a l’equip dels que estimen els llibres. Per Sant Jordi, sí, i una mica cada dia.

Perdoneu-me el reduccionisme de nou: sé que hi ha molt bona gent que no estima els llibres i molt males persones –creieu-me, en conec– que adoren els llibres i que fins i tot n’escriuen. Però no en vull parlar, d’aquests

A l’equip dels que estimen els llibres