Amb sinceritat: no estem una mica farts de no ser capaços de deixar de menjar alguna cosa que ens atrau? De no apagar el mòbil quan ens vingui de gust?

LA PROPOSTA ESTEV@ “El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà” és el lema escollit pel papa Francesc en el missatge de Quaresma que tradicionalment escriu cada any. Jo preguntava l’altre dia a un grup de gent de quin pensador creuen que era la frase. Puc dir-vos que les respostes van ser de tots colors. I quan els deia: “Ho trobareu a l’Evangeli, a Mt 24,12”, més d’un va posar cara de sorpresa. La frase es troba al discurs que parla de la fi dels temps i que està ambientat on començarà la passió del Senyor. Descriu la situació en la qual podrien trobar-se els deixebles: enfront dels esdeveniments dolorosos, alguns enganyaran molta gent (com a falsos profetes) fins a amenaçar amb apagar l’amor. Podem o no creure, però el que no podem negar és que té una gran atemporalitat. O no és cert que han passat 21 segles i el mal s’ha escampat i que podríem dir que sovint estem com passant fred? Allò que hom pot dir: “Tenia moltes il·lusions, però m’he refredat…” o “m’he cansat de promeses…” Analitzem com es disfressa qui promou aquest mal que s’ha escampat. El sant pare parla de dos tipus de falsos profetes. Aquells que són com “encantadors de serps”, o sigui, que s’aprofiten de les emocions humanes per esclavitzar les persones i dur-les on ells volen. I aquells que són “xarlatans”, que ofereixen solucions senzilles i immediates per als sofriments. TRES ANTÍDOTS Per al verí dels encantadors de serps, la Quaresma proposa tres antídots que penso que ajuden a restablir l’harmonia. I els tres poden ser útils a tots, encara que el tercer pugui semblar més propi d’un creient. Anem a pams. Avui només els nomenem: l’almoina (per restablir l’harmonia amb els altres, en especial amb aquells altres que els hem deixat de banda); el dejuni (per restablir l’harmonia amb la natura; amb la pròpia natura i amb la natura que explotem per saciar-nos); i la pregària (per restablir l’harmonia amb Déu. I Déu inclou tantes dimensions! Si més no, amb el nostre interior). Poden sonar a tòpics, a tradicions del passat. Però mai han volgut ser això. Han volgut i volen ser remeis, antídots, ajudes. O, amb sinceritat: no estem una mica farts de no ser capaços de deixar de menjar alguna cosa que ens atrau? De no apagar el mòbil quan ens vingui de gust? De mirar dos cops la butxaca quan hi ha un pobre davant? De no entrar a una església una estona a pensar i/o resar pel que diran? De portar tant de temps evitant no sé qui perquè em va fer no sé què…? Jo faria la prova… A on sigui i qui sigui. Però, si hem d’escollir, comencem pels pobres! I per considerar-nos a nosaltres mateixos també pobres que necessitem ajuda per ser més nosaltres mateixos

Amb sinceritat: no estem una mica farts de no ser capaços de deixar de menjar alguna cosa que ens atrau? De no apagar el mòbil quan ens vingui de gust?

A propòsit de l’amor que es refreda