El nom de Llúcia vol dir ‘camí de llum’. Per això aquella dita: “Que santa Llúcia et conservi la vista!”

D’aquí 15 dies, si Déu vol, celebrarem la Solemnitat del Nadal del Senyor. Som de ple en temps de preparació, tant espiritual com material, d’aquesta gran festa. Preparació espiritual impregnada d’esperança; preparació material saturada de compres d’articles per menjar i beure, i d’objectes de regal. Faig una ullada al calendari litúrgic des d’ara fins al dia 25 i em trobo amb dues significatives memòries de sants: el dijous 13, Santa Llúcia, verge i màrtir, i el divendres 14, Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l’Església. Voldria escriure sobre tots dos, però la manca d’espai m’obliga a escollir-ne un. Em concentraré en Santa Llúcia perquè amb ella comença el cicle de festes de Nadal. A moltes cases es prepara el pessebre, les felicitacions i els regals que s’oferiran a amics i familiars. També, és clar, es preparen les compres per omplir el rebost de tot allò necessari per als àpats familiars. El nom de Llúcia prové d’una forma llatinitzada d’un nom grec interpretat popularment com a Lucis via, ‘camí de llum’. És un terme amb moltes connotacions, al·lusiu a la vida i també a les llums de la creació de l’ànima i de la ment. Santa Llúcia era de Siracusa, a Itàlia, i era una noia jove que va morir màrtir en la persecució de Dioclecià el 13 de desembre de 304. El seu sepulcre va ser venerat pels cristians des de bon començament. El seu martiri, conegut a tot Sicília, va propiciar que la seva devoció arribés a Roma, i d’allà que s’escampés per tot Europa. Aquesta Santa és patrona de totes les treballadores de l’art de l’agulla, i és advocada popularment contra les malalties de la vista atès que les dones ocupades en la costura es poden perjudicar molt en aquest sentit. A la santa patrona de la llum, Llúcia de Siracusa, se li atribueix tradicionalment i, en general, la missió de conservar la vista dels seus devots, amb la quals cosa fa honor al seu nom. D’aquí aquella dita a casa nostra, estesa també a altres pobles: “Que santa Llúcia et conservi la vista!” Santa Llúcia ha esdevingut símbol de tot el que es pugui relacionar amb la Llum que ve de la fe i, també, ja en un nivell més popular, de la llum necessària per a la vida material. La celebració del seu dia, proper a l’hivern, l’ha fet preludi dels dies que tornaran a allargar-se, tot esperant l’anunci immediat de la Llum que ve del Cel... el Nadal del Senyor!

El nom de Llúcia vol dir ‘camí de llum’. Per això aquella dita: “Que santa Llúcia et conservi la vista!”

A tocar Nadal