Llaços de sang ocupa la 10a posició a la llista del Gremi de Llibreters dels més venuts de la setmana de ficció en català

Dilluns 3 d’octubre de 2022 Nit Caminem sota un cel amb alguna boira i una albada ambarina. No fa gens de fred. A la tarda, començo a preparar la taula rodona de la jornada pedagògica sobre “Dones, memòria i literatura (a propòsit de la cacera de bruixes entre els segles XV i XVIII)” en què participaré amb Cabells de gebre. A les 20h tenim reunió on line de junta de l’associació Escrivim. Dimarts 4 d’octubre de 2022 Vespre Un cel safir amb una sortida de sol ataronjada vesteix el dia que comencem caminant. He quedat amb l’Higini, responsable del Punt d’Informació de Sant Pere de Vilamajor, per acabar de preparar la visita guiada pels racons de Cabells de gebre d’aquest divendres. Comencem a patir pel temps. Dimecres 5 d’octubre de 2022 Nit Un cel blau grisós es fon a l’horitzó amb la sortida de sol de toffee, com els caramels preferits de la iaia Vicenta. Divuit setmanes després de la seva publicació, Llaços de sang ocupa la 10a posició a la llista del Gremi de Llibreters dels més venuts de la setmana de ficció en català. Encara no m’ho crec! Soc tan feliç! Dijous 6 d’octubre de 2022 Nit S’ha fet viral el vídeo dels residents del Col·legi Major Elías Ahuja de Madrid en què cridaven insults i càntics assetjant les seves veïnes del Col·legi Major de Santa Mónica. Ho trobo molt greu. Però el que més m’escandalitza són les declaracions d’algunes de les víctimes d’aquests càntics masclistes disculpant aquest comportament. Que les víctimes de maltractament, sigui quin sigui, no siguin conscients que ho són, no vol dir que no s’hagi d’actuar. Annie Ernaux ha rebut el Premi Nobel de Literatura 2022. No he llegit res d’ella, però aviat hi posaré remei. Com deia Pedrolo: “Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa.” Divendres 7 d’octubre de 2022 Nit Aquesta tarda tenim la visita guiada i el temps ens farà patir. Al migdia decidirem si la fem o l’anul·lem. Vaig amb la mare a comprar una roba perquè em faci el vestit medieval nou. L’altre que tinc està bastant vellet i és de roba molt prima. Abans la festa del Vilamagore, a Sant Pere de Vilamajor, era al juliol, ara la celebrem el primer cap de setmana de novembre. Plou a estones, i hem de decidir què fem. Després de molt rumiar, pensem que el millor és no exposar-nos i posposar-la sense esperar més, donat que hi ha gent que ve de fora i cal avisar-la amb temps. Tot i publicar la cancel·lació a les xarxes, l’Higini i jo anem fins al punt on havia de començar la visita per si ve algú. Com que no fem la visita, me’n vaig a l’assaig. Acabem al dia sopant per perfilar alguns detalls de l’obra de teatre de Confidències d’una reina. Dissabte 8 d’octubre de 2022 Vespre No em llevo aviat, tinc temps d’esmorzar i poca cosa més abans d’anar a l’assaig de teatre. Quan torno, m’espera la llar de foc encesa. Tarda de sofà i manta i de mirar els dos últims capítols d’Els anells de poder. La militància de Junts ha decidit que el seu partit abandoni el govern. Aragonès descarta eleccions i prepara un nou executiu per acabar la legislatura. Diumenge 9 d’octubre de 2022 Vespre Baixo al mercat de Sant Antoni de Vilamajor. Una boirina de formigues alades s’ha escampat arreu. Compro unes bossetes de roibos a granel: una de xocolata amb coco i una altra d’estrella d’orient. I un vestit texà que m’ha enamorat. Soc impacient de mena per les coses que m’apassionen. Quan era petita, era incapaç d’anar a comprar unes sabates i no emportar-me-les posades. Rebo un correu que em fa una il·lusió especial, una quarantena d’estudiants del grau de Mestre d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona aquest semestre llegeixen Cabells de gebre. Passo la tarda llegint al sofà. Llapis en mà vaig avançant en la lectura de Mosaic. Intimitats, de Víctor Català, fins a acabar-lo. No és un llibre de digestió lleugera, necessita un temps per poder pair bé el devessall de paraules i com juga amb elles com si fossin denes de colors, aconseguint les combinacions més vistoses i les reflexions més profundes. “Les llengües vives són un fenomen màgic, singularíssim, quelcom d’una flexibilitat tan extraordinària que sintetitza, emmarca i reflexa tot lo bo, tot lo dolent, tot lo bell, tot lo lleig, tot lo útil, tot lo balder de la vida; idees, accions, sentiments, passions, fantasies... A través del conjunt tumultuós de les seves cèl·lules en mobilitat i renovació perpètues, circula, de fet, la vida mateixa , feta expressió i moviment.”

Llaços de sang ocupa la 10a posició a la llista del Gremi de Llibreters dels més venuts de la setmana de ficció en català

“A través de les paraules circula la vida”