La Rebel

Tenim un problema, com a societat, amb els drets humans / Imatge: Federico Seneca (1891 - 1976) Gairebé 35.000 dones exerceixen la prostitució a Catalunya. És la regió, de llarg, d’Espanya, en nombre de prostitutes. Si les xifres us interessen són gairebé 115.000 a tot l’estat Espanyol i, atenció, més de 92.000 es poden considerar víctimes de tràfic de persones. Ho heu llegit bé (jo ho he hagut de rellegir molts cops): més de 92.000 persones. És un estudi pioner el que presenta aquestes xifres basades en els anuncis de prostitució a internet que signifiquen, es diu, un 75% de la prostitució real. Cosa que vol dir que, en realitat, hi ha més prostitutes i més tràfic de persones. Un 1% de la població femenina a Espanya és prostituta. Bravo, amics. Sí: amics. No entraré en el debat de si la prostitució s’ha d’abolir, regular o deixar tal qual. Pagar per usar el cos d’una dona a voluntat em sembla malament. Ser obligada a prostituir-se em sembla terrible. Perpetuar aquest sistema, una aberració. No entraré al debat però la prostitució ha dedesaparèixer el mapa. Immediatament. Del d’aquí i del de tot arreu. Em sembla lamentable que un negoci que es basa en la compravenda del cos estigui operatiu i facturi, una altra xifra maca, 5 milions d’euros diaris. Diaris! Més de 1.500 prostíbuls s’anuncien com a tal encara que no estigui permès i 4 de cada 10 homes espanyols assegura que algun cop ha pagat per tenir sexe i ha sumat euros a aquest negoci que objectivitza i deshumanitza les dones i atempta contra els drets humans. Digueu-me exagerada, si voleu, però si 92.000 persones han estat víctimes del tràfic d’humans i 4 de cada 10 espanyols paga per tenir-hi sexe és que tenim un problema, com a societat, amb els drets humans. Grosset. 92.000 vegades gran. A França, que els agrada cremar contenidors, fa vuit anys que una llei penalitza el client, no la prostituta. No sé si han abolit el negoci ni si l’han reduït, però entenc que almenys han cridat als quatre vents, com a país, com a societat, que no els sembla bé el mercadeig de dones, de persones. Em sembla un crit necessari de fer, com a persones, com a dones, com a societat. Regular la prostitució em semblaria un subterfugi. Perquè la prostitució ha d’oferir també una mirada econòmica i social. D’aquestes dones només un 13% són d’origen espanyol, la resta són dones migrades amb condicions econòmiques precàries. I així, una volta més a l’espiral del “t’ho miris com t’ho miris això és indigne”. Em diran, els defensors del sistema, ja ho sé, que les dones han de ser lliures de poder-se dedicar a la prostitució si volen i reblaran la comparativa amb la legalització de la marihuana i es creuran moderns, feministes i d’esquerres, i no, per aquí no hi passaré. En el cultiu, la compra, la venda i l’ús de la marihuana no hi ha vulneració de drets humans. I en la prostitució, sí. I em sorprèn quan, a vegades, ens hi fixem tant poc, en això dels drets humans. Estabornida encara amb això de les xifres, us diré una cosa: un indicatiu claríssim d’un país realment avançat és el no ús sexual de la feminitat a benefici de la masculinitat. I que s’hagi de dir encara demostra que les xifres són reals i existeixen. I no hauria de ser així.

La Rebel

Abolir la prostitució