Els plantejaments dels partits al govern de la Generalitat semblen difícils de conciliar ara que arrenca la cursa per a les eleccions del 14-F

Amb un ple d’investidura de Carles Puigdemont avortat al Parlament i el Tribunal Suprem enviant a presó Jordi Turull abans d’una segona votació que l’hauria convertit en el 131è president de la Generalitat, l’arrencada no podia ser més premonitòria de tot el que ha acabat succeint en aquests dos anys i 11 mesos de legislatura. Una legislatura curta, nascuda del 155, i que serà recordada per la sentència del Suprem per l’1-O, amb condemnes als líders independentistes que sumen més de 100 anys de presó. La negativa del que acabaria sent el president, Quim Torra, a retirar una pancarta de suport als presos és el que ha precipitat el final, amb la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions el 14 de febrer. Amb la inhabilitació de Torra, s’ha deixat en mans d’un govern en funcions i amb poc marge de maniobra la gestió d’una pandèmia mundial que, capricis del destí, pot fer coincidir les eleccions del 14-F en plena tercera onada.

Ni la Covid-19, que ha comportat una crisi mundial sense precedents i que anirà acompanyada d’una crisi econòmica encara difícil de predir, ha aconseguit una treva en les picabaralles dels dos socis de govern, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Uns desacords que s’arrosseguen d’abans, però que durant aquests menys de tres anys de mandat han aflorat com mai. I si ens atenem a les enquestes i les declaracions dels líders dels partits independentistes –encara aquesta setmana Oriol Junqueras rebutjava qualsevol acord amb el PSC–, un nou govern d’ERC i JxCat podria ser possible. D’entrada, els plantejaments d’uns i altres semblen difícils de conciliar quan, a priori, encara no ha començat la cursa electoral. Confrontació intel·ligent i desbordament democràtic versus eixamplar la base i pragmatisme semblen missatges antagònics. Caldrà veure quin paper hi juga un PSC cridat a recollir el vot d’uns Cs en descomposició, quins moviments tectònics provoca la més que segura irrupció de la ultradreta de Vox al Parlament, quin resultat obté la CUP i com els Comuns juguen el seu acostament –no només a Madrid sinó també a Barcelona– amb ERC.