No es fan els deures per evitar desastres al Besòs
El riu Besòs ha tornat a patir un altre ensurt ecològic per causes previsibles. La nova alarma interpel·la les indústries químiques vallesanes, els responsables tècnics i polítics de la Generalitat i els ajuntaments de la conca, aquests últims perquè els seus esforços de recuperació del Besòs no se’n vagin en orris cada cop que hi ha un incident. El darrer desgavell amb el Besòs va tenir l’epicentre a Polinyà la matinada de divendres passat. Les tasques dels bombers per extingir l’incendi en un magatzem de productes químics van provocar l’arribada d’aigua contaminada a la depuradora de la Llagosta i això va malmetre el tractament biològic de les aigües residuals que es fa en aquesta instal·lació. Com a resultat, un miler de peixos morts al tram del riu entre Montcada i Sant Adrià, segons l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
El març de 2022, tres naus a tocar del barri Montornès Nord van cremar del tot per un foc que va començar en uns bidons amb líquid inflamable. L’aigua dels bombers per apagar l’incendi, contaminada amb els químics de la nau, va arribar per la xarxa de clavegueram fins a la depuradora de Montornès, però en aquella ocasió bona part del líquid nociu va acabar en un dipòsit buit –igual que es va intentar a la Llagosta–. Tot i això, també hi va haver alguna fuita molt petita a través de les sortides d’aigües pluvials. Llavors es van salvar els mobles, a diferència del desastre ecològic provocat pel gran incendi a l’empresa Ditecsa, al polígon Can Bosquerons, també a Montornès, el desembre de 2019.
Està clar que les indústries de risc als Vallesos no estan extremant prou els nivells d’exigència en seguretat. I està clar també que la Generalitat no està sent prou diligent en la vigilància i en la prevenció. Caldria més bel·ligerància per part dels ajuntaments als polígons i als despatxos de la Generalitat. La fauna i la flora del Besòs estan sent les víctimes de la desídia, igual que la ciutadania. No pot ser que es cremin tan fàcilment els milions i milions d’euros públics que es dediquen des de fa dècades a la recuperació d’un riu que abans era una claveguera a cel obert.