Editorial EL 9 NOU | 13:54
Opinió

Igual que s’està fent en clau energètica, cal que a les agendes polítiques dels ajuntaments apareguin accions per reduir i administrar millor l'aigua

Accions locals per sostenir els temps de sequera

Aquest febrer passat, ara fa set mesos, l’editorial d’EL 9 NOU titulava: “Una sequera excepcional està trucant a la porta”. Des de fa 10 dies, quatre municipis del nord del Vallès Oriental (Aiguafreda, Tagamanent, Figaró i Sant Feliu de Codines) i els 10 municipis del Moianès es troben en fase d’alerta per sequera. En aquesta edició d’EL 9 NOU, s’informa que han de portar aigua en camions cisternes a basses del Parc del Montnegre i el Corredor perquè sobrevisquin espècies de fauna autòctona en perill d’extinció. És la darrera alerta d’una situació crítica que té tots els números per afectar tot el país. A hores d’ara, els recursos dels embassaments a les conques internes catalanes freguen només el 42% i no s’albira cap millora.

La trentena de municipis del Vallès Oriental connectats a la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) reben l’aigua dels embassaments de Sau i Susqueda, que es potabilitza a Cardedeu; del riu Llobregat, tractada a Abrera; i de les dessalinitzadores del Prat i Blanes. Amb una sequera excepcional, segons denominació de l’índex de precipitació estàndard (IPE), ajuntaments i agents socials vallesans haurien de començar a esmolar la imaginació per trobar accions concretes que rebaixin el consum d’aigua. Amb pantans per sota de la meitat de capacitat i amb els preus enfilats de l’energia necessària perquè les dessalinitzadores funcionin, no cal ser astròleg per vaticinar que els alts costos de l’aigua de dessalinitzadora o directament els talls de subministrament formaran part de la quotidianitat aquesta tardor.

L’aigua és un bé escàs, i al Mediterrani encara més. Tornen els temps de sequeres llargues de tres o quatre anys dels anys 80 i 90 del segle passat. Igual que s’està fent en clau energètica –amb el foment de les plaques solars d’autoconsum, les auditories d’eficiència energètica d’habitatges i negocis o els vehicles elèctrics, per exemple–, cal que a les agendes polítiques dels ajuntaments, l’administració més propera al ciutadà, s’experimentin accions per reduir el consum entre la població, el camp i la indústria; per recollir aigua per a usos com el reg o les piscines a dipòsits pluvials; o per fiscalitzar les pèrdues que tenen les xarxes d’abastament d’aigua municipals.