Garum / Menges per a la desescalada

Ens sentim afeixugats, allò que anys enrere hauríem dit cagats de por, per aquesta maleïda pandèmia que ens manté sota control. També amoïnats perquè els que decideixen i tenen el poder fan tests de la Covid-19 a futbolistes mentre deixen de banda els que pateixen, a primera línia, aquesta malastruga: els metges i sanitaris. Caldria fer un recompte dels que, malgrat el risc, s’han mantingut fidels als seus llocs de treball, prop dels qui els necessitaven i hi han deixat la pell. Molts, avui dilluns, la doctora Vicky Yetano del nostre Hospital de Granollers. Es tracta d’un virus que es vol endur els vells, els més pobres, els més delicats de salut, els sensesostre, aquells que ningú no els vetlla ni els mima. Damnificats? Tothom! Rics i pobre, joves i vells, homes i dones, guapos i lletjos. Els que tenim determinada edat, per vells: ja no servim, fem nosa, ens volen fora. Així ho han dit els manaires de molts països. No produïm, estem en el punt de mira. Igual que els delicats de salut: costen i no aporten res a l’erari públic. Maleïts diners. Els que tenien comerços i negocis, objecte del desig de propis i estranys. Aquells que tenien més que la majoria que, envejosa, els ho retreia. Els que vivien sota el pont... Tots han quedat fora de joc. Ara som tots iguals. Confinats a casa els que tenim la sort de tenir-ne. Sota els ponts, en molts països pobres. Fa feredat! Els més mal parats en aquest ball són els metges i sanitaris. Treballen de nit i de dia. El risc de contagi és exagerat. Molts hi estan deixant la pell. El meu suport! I els polítics? A alguns els va be aquest río revuelto per sembrar més tempestes, com si no en tinguéssim prou amb les habituals. Ara que tenen temps podrien/haurien d’estudiar com resoldre el futur en la igualtat. Queda palès que tots som iguals. Urgeix que treballin en allò que abans tenien a l’abast i no van fer: procurar que a ningú li falti la feina (ben retribuïda), no únicament bona per als que manen i malèfica per a la gran majoria. Cobren quantitats que no guanyen i haurien de fer com han fet uns pocs, deixar de cobrar allò que no fan: desplaçaments, comissions.... Pensin i actuïn! Ens en recordarem quan ens cridin a votar. Tenim bona memòria per allò que no ens agrada. És moment idoni per recuperar l’esperit, temps per pensar-meditar, dir mots sovint a l’oblit però que ens agrada escoltar: T’estimo! Fomentar i aprofundir en la cultura, la lectura, la vida amb la família, de manera especial amb els nostres joves. Gaudien d’unes llibertats, per a mi forassenyades, sense cap mena de control. Recuperem-los a la llar. Hem de planificar bones gestes amb el medi ambient. La Natura s’ha revelat, ajudada per mans malèfiques que, malauradament, no els ha sortit com volien i tots ballem el mateix ball: el del confinament, que Déu sap quan acabarà. Fem vida de família, els que la tenim. I cuinem per als que tenim a prop. Avui proposo fer garum. És una menja que ja degustaven els romans. Jo la vaig menjar per primera vegada al Motel Empordà de Figueres, que menava Josep Mercader, grandíssim cuiner i amic. Serveix per fer canapès, però també per acompanyar un bon filet a la planxa, farcir uns tomàquets, carbassons o carxofes. INGREDIENTS 20 filets de anxova sense espines; mig quilo d’olives negres d’Aragó sense pinyol; cinc rovells d’ou dur; tres grans d’all escalivats; un ram de julivert; vuit tàperes; un quart de litre d’oli d’oliva i dues cullerades de vinagre bo. Batre els ingredients en una batedora fins aconseguir una emulsió espessa.

Garum / Menges per a la desescalada

Aclaparats!