Per als qui pensen que el feminisme és l'oposat al masclisme

Tinc la impressió que el concepte de masclisme és una idea ben coneguda i definida per les persones de la nostra societat mentre que la noció de feminisme és confusa, desdibuixada i mal conceptuada. En moltes, moltes ocasions, a fòrums, a converses privades, a mitjans de comunicació, en fi, a la societat en general, hi veig una tendència a oposar feminisme i masclisme com a contradictoris quan la realitat és una altra distinta. El masclisme preconitza la superioritat de l’home sobre la dona exercida en tots els àmbits de la vida. Segons la ideologia masclista, l’home és qui legisla, el qui proposa les normes morals i de convivència, el qui determina el que està permès i els que es prohibeix, el qui decideix, el qui controla el poder i la riquesa i la dona és qui acata, obeeix, accepta i actua segons se li imposa que ho faci i transmet els valors masclistes a la seva descendència. Contràriament, el feminisme proposa una igualtat real de drets i deures entre homes i dones. La ideologia feminista no pretén que siguin les dones les qui legislin en exclusiva ni que siguin elles les úniques a implantar les normes ètiques i morals ni les qui dictin les conductes considerades adequades ni, és clar, siguin elles les úniques en ostentar el poder ni a controlar la riquesa. Els homes, en aquest cas, adquiririen un rang d’igualtat i de poder respecte a les dones que els convertiria en humans de la mateixa categoria. D’això tracta el feminisme: que homes i dones arribem a ser subjectes de poder d’igual potestat. Fixem-nos en les religions monoteistes, que són les més influents a la societat. A totes elles qui decideixen són els homes. D’ells en depèn el que és acceptat com a bo i el que es considera una conducta social dolenta; ells dicten quin ha de ser el comportament dels homes i el de les dones i en aquests decisions, si ho rumiem una mica, veurem que en general són els homes els beneficiats i les dones les perjudicades. A la jerarquia catòlica, la més coneguda per nosaltres, el poder és dels homes, les decisions les prenen ells també; administren les riqueses; són els representants públics de la seva ideologia; entre ells negocien i pacten; s’atorguen la potestat d’escoltar-te en confessió i la de perdonar-te els pecats (o no), mentre que les dones els serveixen. Aquelles estructures socials tan refinades i evolucionades, tan sòlides i ben construïdes que ens han estat transmeses de generació en generació representen les grans dificultats ideològiques i vitals que ens trobem a l’hora de canviar el model social. Però és en el dia a dia quan ensopeguem amb els esculls evidents com les violacions en grup a noies joves indefenses. Són un exemple clar de com la cultura masclista, tot i els canvis de les darreres dècades, xopa encara els nostres comportaments: encara que sigui un comportament condemnat socialment, grups d’homes joves es confabulen per violar una noia. Com s’atreveixen a fer-ho si és una conducta indigna i castigada? A mi em sembla que actuen d’aquesta manera perquè en el seu fur intern perceben que poden fer-ho encara, fins i tot senten que les dones són objecte seu i, consegüentment, poden fer-les servir. A la vista que, tot i el rebuig social i malgrat el càstig, aquest coneixement de la seva superioritat els encega i actuen en conclusió, considero imprescindible compartir les idees de justícia social i igualtat que el feminisme conté fins que arribi el dia que aquests nois que avui agredeixen considerin que les noies a les que ataquen ja no són objecte seu sinó que són, com ells, subjecte.

Per als qui pensen que el feminisme és l'oposat al masclisme

Aclarint idees