Hi ha elogis que són pur verí i comentaris elogiosos que ens podríem estalviar

La manca de respecte: tot un tema. Les reiterades queixes dels mestres, les baixes per ansietat que provoca, l’acorralament dels companys fets cap d’esquila, el desconeixement de l’alteritat, la poca solidaritat per les coses positives –se’n salva la pràctica de l’esport, que bon servei fa. Gràcies, Josep Bach–, la insana solidaritat per les malifetes... La docència i el respecte com a punta d’iceberg d’un fenomen que té una doble dimensió. Per un costat, hi ha el món del grup de convivència, tradicional o de les noves formes. Aquí l’aprenentatge de l’infant s’impregnarà d’un ambient on predomina l’expressió no verbal –malgrat que moltes coses les entenen–. L’influiran molt els tons de veu, tranquils o esverats, les bones o males cares, els posats d’afecte o de menyspreu, la presència o l’absència de respecte. He considerat d’entrada la manca de respecte i la docència, perquè ja en el mateix parvulari pot quedar de manifest. A més de l’educació a casa –transmesa amb bones reflexions i consells que sens dubte la majoria de pares i avis practiquem a mesura que l’infant creix–, entrem en un segon aspecte en el qual voldria aprofundir avui com a rellevant. Es tracta de la influència dels adults, sobretot en converses no adreçades als joves. D’aquelles xerrades que semblen intranscendents, amb un aire d’aparent seguretat. Aquesta mena de filosofies casolanes gens constructives, que comencen amb allò de feta la llei feta la trampa, amb admiracions negatives i que poden arribar –i arriben– a fer l’apologia de la mateixa delinqüència. EL CAS DE L’‘ONCLU’ NÉSTOR De fet no són percebudes pels adults com una possible llavor nociva, sovint ni se n’adonen, que els estan escoltant. Però sí que els escolten i ho graven amb aquell mordent de l’emoció que fa sinergia amb la novetat del món adult. Qui no s’ha sorprès d’una reflexió impensable en aquell adorable mocós que no aixeca un pam de terra? Penso que si intentem anar més endins de l’iceberg un exemple ens serà útil. Li direm els cas de l’onclu Nèstor: –L’onclu Nèstor, amb l’ajut d’un préstec avalat per un conegut de bona fe, va construir unes torretes amb més sorra que ciment. Les va vendre com si fossin bones i va aconseguir un negoci sucós. I això ho va fer unes quantes vegades. Fixeu-vos-hi si n’era de llest l’onclu Nèstor!– li diu el pare a l’avi mentre els nois escolten. –I més encara –li diu l’avi al pare–, una cosa que potser tu no saps: per un contacte que tenia a l’Ajuntament es va assabentar de la revalorització d’uns terrenys. Fent-se passar pel que no era, parlant d’expropiacions i atabalant els vells propietaris, es va fer amb les terres per ben pocs diners. Tens raó: Fixa-t’hi si n’era, de llest, l’onclu Nèstor! I a més, va reblar el fill... –Sabies que aquell home que el va avalar va anar a trobar-lo un dia? Li va demanar el mateix favor que ell li havia fet. Doncs l’onclu Nèstor li va dir que no. L’altre el va agafar per la solapa i l’onclu Nèstor li va donar una pallissa a base de bé. Quins bemolls que té l’onclu Nèstor! I el jovent continua escoltant i aprenent: –L’onclu Nèstor sap beure, encara que sovint es passa una mica. En realitat ja no té punts al carnet i continua conduint igual. Castigar l’onclu Nèstor? Això no va amb ell, que els té mol ben posats! I amb les dones, ai amb les dones, ell diu: “Per què comprar la vaca si la llet la venen a brics.” És un ben parit, l’onclu Nèstor! Així, doncs, per un costat sovinteja una infància farcida d’exemples tan poc constructius i, per l’altre costat, la configuració subliminal que perfila tot un estil moral. Moral, com tothom sabem, no vol dir ‘religiós’. Moral ve de mos-moris, que significa ‘costum, estil de viure’. L’onclu Nèstor sap fer de tot: sap negociar bé i enganyar, sap defensar-se tot picant, sap fer confiar i trair ensems, sap menystenir. Amb 40 anys ja és molt ric. En fi, l’onclu Nèstor és exemplar. Hi ha elogis que són pur verí i comentaris elogiosos que ens podríem estalviar. Són admiracions perilloses.

Hi ha elogis que són pur verí i comentaris elogiosos que ens podríem estalviar

Admiracions perilloses