Els nois de 16 a 24 anys creuen que la societat els discrimina per ser homes

Ja no es tracta de sortir-se’n seguint les regles dels homes Hi ha aquella frase mítica del feminisme que tantes mares tenim d’objectiu aspiracional quan pensem en l’educació dels fills que diu: “Protect your daughter, educate your son.” És a dir: no hem d’ensenyar les noies a protegir-se de ser agredides, hem d’ensenyar els nois a no ser un perill. Ja sé que not all men i tot això, però com que 15 dones van ser assassinades a Catalunya el 2023, només a Barcelona es van denunciar 1.100 agressions sexuals (tres al dia) i només al transport públic les dones van haver de patir 100 delictes contra la llibertat sexual, doncs ja veiem que el problema és estructural. Innocent, jo em pensava que la visibilització de la violència de gènere, la quantificació de les agressions sexuals, els assassinats, els casos mediàtics de brutalitat contra dones i nenes, tot això m’imaginava que tindria un impacte en els els joves. Que convidaria els pares a reflexionar-hi, que obriria els ulls als nanos, vaja, que era una màquina de fer joves feministes. Resulta que no. Resulta que els nois de 16 a 24 anys creuen que la societat els discrimina per ser homes. És més, la meitat pensen que estar parlant tant d’assetjament sexual (per exemple en aquest article) perjudica les relacions de parella i 6 de cada 10 pensen que algunes dones posen denúncies falses per venjança. És igual que els diguis que només l’ínfim 0,0084% de totes les denúncies que s’interposen són mentida. Perquè l’enquesta del CEO també afirma que com més estudis demostrin la discriminació de les dones, més es posen a la defensiva i hi reaccionen en contra. Els molesta no poder fer acudits masclistes. L’invent aquest de les relacions tòxiques. Potser els porta problemes al llit: què cansat haver de demanar “com estàs?” o “et ve de gust?”. Quin tipus de relacions tens per arribar a creure que hi ha risc que algú et denunciï? Pensava en això quan va sortir la sentència del cas Dani Alves, que li imposava la pena mínima per violació. Els experts deien que no estava argumentat, el perquè dels 4 anys i mig. Doncs només cal parlar amb les generacions més grans per entendre-ho. Perquè, en el fons, malgrat que ningú no dubta que va ser una violació, amb la boca petita es pregunten: “Però per què hi anava, ella?” És la pregunta que van fer els jutges a la víctima de La Manada. Ho he recordat veient Jauría, de Jordi Casanovas, una obra de teatre sobre aquell cas. Allà s’hi poden escoltar junts jutges i joves, tots tallats pel mateix patró: el patriarcat. Les noies estan lluitant per no amotllar-s’hi. Ja no es tracta de sortir-se’n seguint les regles dels homes, com havien fet fins ara les nostres mares: es tracta d’enderrocar-lo. Estem fracassant en educar els nostres fills si hem de seguir protegint les nostres filles.

Els nois de 16 a 24 anys creuen que la societat els discrimina per ser homes

Els discriminats