Aferrem-nos a les coses bones que ens passen com si ens hi anés la vida
M’he perdut aquesta setmana entre els jocs de la política de salonet petit al Parlament. M’han produït una tristesa infinita i he pensat sovint que tot plegat està perdut, que no entenc res, que soc massa gran per il·lusionar-me i massa jove per tenir prou memòria i estratègia. Que no acabo de tenir la mida justa per res. Com l’Alícia quan cau per la llodriguera i menja i beu i canvia de mida enmig d’un mar de llàgrimes. He deixat de llegir les xarxes i…