Frederic Nadal, agent de la propietat immobilària (Eminad)

Carrer de Santa Esperança, divendres 26 d’abril. Com he fet molt sovint des de fa 40 anys, torno a pujar les escales que porten al despatx de l’amic Frederic Nadal Cribillers (Granollers, 1949). El trobo, com sempre, envoltat de papers. Hem quedat a les 11 del matí i a les 11 tocades comencem conversa. El bolígraf i els papers els posa ell. “Quin periodista!”, em retreu mentre col·loca sobre la taula una llibreta amb uns apunts que ha fet perquè tingui “les coses més clares”. Home d’aparença freda i tracte distant, es mostra afable sense oblidar –ell ho sap molt bé– que té davant un periodista. Contesta les preguntes després de repensar-se-les bé. Això sí, les que tenen a veure amb la seva professió d’agent immobiliari de la propietat (API), les passa pel sedàs de la discreció. Coneix la realitat comercial de Granollers i el poder adquisitiu dels principals botiguers, però és impossible treure-li res que hi faci referència. Amb centenars d’operacions de venda, traspàs i lloguer a les esquenes, diu que fa cada tracte “amb la mateixa il·lusió del primer dia.” El primer dia que esmenta va ser el 1978, tot just quan, després de treballar junts a Gesta uns anys, va fundar l’empresa Eminad amb Emili Galo, mort el 1996. Pioners de moltes coses –el seu logotip és obra de Vicenç Viaplana– van aconseguir fer-se un nom amb iniciatives culturals a la dècada dels 80. Els premis de pintura escolar i internacional i la celebració d’uns quants concerts van situar Eminad al capdavant del sector. Van ser anys en els quals van passar per Granollers estrelles com Albert Hamon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Manel Serrat, Triana, Manolo Escobar, Paco de Lucía, Diego Cortés, Ana Belén i Víctor Manuel, Miguel Ríos, Los Sírex, l’Orquestra Plateria... Ara que arriba a la jubilació, afronta el tram del tancament del negoci amb la satisfacció, segons afirma, “d’haver sigut l’agència de referència de Granollers durant molts anys”. Per a ell, “el coneixement del sector, l’honradesa i la capacitat de treball” són fonamentals per dedicar-se a una feina en la qual “els intrusos han fet molt mal”. I molt mal va fer també el 2007 l’esclat de la bombolla immobiliària, “conseqüència d’una passada de frenada per part de tothom”. De procedència humil, va començar a treballar de ben jove a Sabons Camp. Durant set anys va fer-ne de comercial arreu d’Espanya. Amb temps lliure per gastar, va descobrir els plaers de la bona cuina llavors. La troballa del restaurant Miami Gastro, a Ciudad Real, va marcar el principi d’una afició que li ha portat a conèixer els més grans restaurants i restauradors. Sibarita exigent, gaudeix de la bona teca. Tot i que la pregunta no li resulta gens fàcil de respondre, assegura que el millor cuiner que ha conegut és Santi Santamaria, “amic culte i preparat amb el qual vaig compartir moltes sobretaules”. Entusiasta lector de premsa, té un munt de retalls per classificar. Sobretot, articles d’economia, cinema i gastronomia, temes sobre els quals ha publicat a la premsa local. A Vallès va començar el 1965 i va escriure fins al 2013. Entremig, va fundar amb Joan Besson i Josep Maria Ventura L’Actualitat Comarcal. I també va col·laborar a Comarca Deportiva, Plaça Gran i Granollers TV (publicitat). Cinèfil absolut, dels més de 14.000 films que ha vist, en destaca sis: Al final de l’escapada, de Jean-Luc Godard; Apocalypse Now i El padrí, de Francis Ford Coppola; Ciutadà Kane i El procés, d’Orson Welles, i Grup salvatge, de Sam Peckinpah. Veí del carrer Corró, es mostra crític amb “la brutícia de molts carrers”. Malgrat això, pensa que Mayoral “és un bon alcalde”. Casat amb Pilar Bosch, és pare d’una filla, l’Emma, i té una neta, l’Èlia, de 8 anys. Acabada la conversa toca cafè a l’Europa. Observats pels il·lustres granollerins que va pintar Amador Garrell sota la Porxada, parlem del dia en què va conversar amb Josep Pla. La foto d’aquell moment també ens contempla. Nota *Ho sento Frederic, sé que no t’agrada que ho esbombi però ho haig d’escriure. Corria el 1989 i tu sabies que buscava feina fixa després d’anys complicats. L’arribada d’EL 9 NOU va activar moltes coses, entre elles la millora de les estructures periodístiques de Revista del Vallès. Amb altres companys ja incorporats, un dia vas presentar-te al Consell d’Administració que presidia Pere Viaplana i els vas dir: “Paco Monja pot ser un bon reforç. És una mica rojo, sí, però bon periodista.” Sempre agraït.

Frederic Nadal, agent de la propietat immobilària (Eminad)

Agent immobiliari de referència