| 09:09
Opinió

Alèxia de Udaeta, presidenta de La Magrana Vallesana

Agroecològics i compromesos

Divendres a la tarda. Cafè de màquina al coworking de Roca Umbert Fàbrica de les Arts amb Alèxia de Udaeta Climent (Barcelona, 1967), presidenta de l’Associació de Consumidors i Productors La Magrana Vallesana. Amb seu al carrer Fontanella, 45 de Granollers, La Magrana Vallesana celebra el 10è aniversari aquest 2021. Amb més de 300 unitats familiars associades, l’entitat esdevé un cas singular a tota la comarca, un fet que la seva presidenta vol destacar. Segons insisteix, la llavor de La Magrana es va plantar el 2000 amb la posada en marxa de Cooperativa El Sedàs ubicada al Barri Congost quan unes 30 famílies van mantenir obert un local durant quatre anys.

Amb aquesta iniciativa ben present, el 2004 i en el marc de l’ocupació del Centre Social Can Kalet –segurament l’acció més simbòlica i reeixida que en aquest àmbit ha tingut lloc a comarca els darrers anys– es van plantejar projectes alternatius per part dels joves que hi van intervenir, molts d’ells integrants de grups i col·lectius com Els Verds i el Casal Popular l’Esquerda. Durant els set mesos que va durar l’ocupació de la masia de les Franqueses es va revifar novament la Cooperativa El Sedàs. I una vegada desallotjats per la força i per no deixar orfe el creixent interès per una economia alternativa i agroecològica, Hilari Cuadriello va obrir el 2005 la botiga El Racó Ecològic al carrer Roger de Flor. L’establiment va ser possible, explica Cuadriello, “gràcies a la implicació d’alguns dels col·lectius que havien confluït a Can Kalet”.

Passats cinc anys, aquest projecte va ser l’embrió directe que va donar pas a La Magrana Vallesana. Els socis fundadors (Paco Galán, Kiko Ventura, Carles Serra, Montse Palau, Víctor Velasco, Víctor Rodilla, Wifredo Sevilla i Hilari Cuadriello) van tenir clar que havia de ser una associació de productors i consumidors basada en quatre pilars: sobirania alimentària, agroecologia, economia social i solidària, participació i ecofeminisme.

Traspassada la botiga a la nova associació i amb seu al carrer Fontanella, La Magrana Vallesana comptava l’estiu del 2011 amb 150 unitats familiars i l’Hilari com a únic treballador. Al cap de 10 anys, l’associació compta amb més de 300 socis i 5 treballadors, fruit –destaca la seva presidenta– “del fort creixement que hem experimentat el darrer any”. Professionalitzada la seva estructura organitzativa, continua fidel als seus principis fundacionals, essent l’assemblea un òrgan decisori.

L’associació de consumidors i productors ha tingut tres presidents: Paco Galán, Míriam González i Alèxia de Udaeta, la presidenta actual. La junta directiva està formada també per Hilari Cuadriello, vicepresident; Elisabet Garcia, secretària; Manel Tejero, tresorer, i els vocals Faust Pagès, Oriol Guinart, Elies Casals i Ramon Esteve.

Bolcada del tot en l’associació, De Udaeta defensa les grans possibilitats de futur que tenen gràcies a la més gran conscienciació que hi ha cada dia pels productes ecològics, de proximitat i amb preu just per als pagesos que els conreen. A la botiga del carrer Fontanella els socis, que paguen una quota anual de 20 euros, troben més de 2.300 productes agroecològics, un 80% dels quals de Catalunya. Destaquen els frescos, a granel i envasats com ara fruita i verdura, pa, llegums, cereals, pasta, aperitius, conserves, brous, cremes, carn, peix envasat i congelats. Igualment, vi, cava, cerveses artesanals, sucs, cosmètica, higiene personal i productes de neteja per a la llar no contaminants. En clau vallesana hi trobaran mongetes del ganxet, pollastres de Palou, verdures, cigrons, formatges… L’associació conrea també un hortet-museu al Lledoner. La Magrana Vallesana complementa la distribució alimentària amb actes i xerrades per tenir cura de la terra, de la biodiversitat i de les persones que en formen part. Per a De Udaeta, aquestes aspectes converteixen l’associació “en tot un repte”.

Presidenta des del 2019, De Udaeta fa 15 anys que és a Granollers. Afectada des de que va néixer d’una lesió d’espina bífida, no ho va tenir fàcil al col·legi –on sovint els seus companys la rebutjaven– ni tampoc després quan va haver d’afrontar tot operacions per millorar la mobilitat reduïda que pateix. Llicenciada en Psicologia, abans de fer arrels a Granollers va treballar al camp dels riscos laborals a Sabadell. Sempre amb un somriure contagiós i amb esperit llibertari, l’Alèxia comparteix la vida amb Fabrizio Pizzoferrato.