Em cou l'oblit i la desmemòria en el 30è aniversari de la seva mort

L'il·lustrador de contes Agustí Asensio i Saurí / foto: Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu Acaba de fer 30 anys que va morir l’il·lustrador de contes infantils Agustí Asensio i Saurí. Tenia 45 anys. L’Agustí va trobar la mort inesperadament al barri de Gràcia de Barcelona en un absurd accident de trànsit l’1 d’agost de 1994. Era molt jove, però amb una vitalitat absoluta. La mort li va arribar en un moment d’engrescament de nous projectes i noves aventures. L’Agustí Asensio va néixer a Cardedeu el 1949. Des de petit va demostrar una imaginació desbordant. Va començar a dibuixar acudits per a diverses revistes, fins que va trobar feina en un estudi de dibuixos animats a Barcelona, i va començar una carrera meteòrica en un món que ell havia somiat des que era un nen en aquella habitació fosca a tocar d’un torrent ple d’herbam. Va conèixer la Mercè Company, del mateix barri de Gràcia i introduïda als mitjans literaris i artístics de Barcelona, i es van casar el 1972. Tots dos van crear un cosmos d’històries infantils i de personatges d’un èxit internacional. L’any 1983 va ser seleccionat a la Fira de Bolonya i el van guardonar amb el premi Otani del Japó. Durant dos anys va guanyar el premi Crítica Serra d’Or (1983 i 1986), el premi del Ministeri de Cultura al Millor Disseny (1985) i el de la Generalitat a la Millor Il·lustració. Amb la Mercè van tenir dues filles, la Nona i la Gisela, que han seguit els passos dels seus pares dins l’òrbita de l’art. Quan podien escapar-se, l’Agustí i la Mercè tornaven a la seva vila de Cardedeu. Van fer conferències diverses vegades a la Biblioteca i al Museu, els feia una il·lusió immensa la visita als pares i les trobades amb els amics. Malgrat l’encapçalament d’aquest meu article, l’Agustí Asensio no ha estat un artista oblidat a Cardedeu. Li han retut homenatges i exposicions de la seva obra en més d’una ocasió, amb tertúlies i trobades parlant de la seva vida i del seu art. Precisament el 4 de juliol del 2021, Cardedeu el va voler recordar amb una magnífica exposició a propòsit de la seva vida i de la seva obra. L’acte el va organitzar l’Associació de Veïns del barri de Can Serra, on ell va néixer, i l’exposició es va fer a les sales de la part baixa del Museu-Arxiu Tomàs Balvey. Es tractava de mostrar tots el dibuixos de la seva llarga trajectòria com a il·lustrador. La Mercè, la Nona i la Gisela van tenir un paper ben destacat a compilar el material de l’obra de l’Agustí. En un dinar en un restaurant proper a la casa on va néixer, amb els seus amics d’infantesa, però també amb els altres de la seva carrera artística i, és clar, amb la Mercè, la Nona i la Gisela. Allí va quedar palès el reconeixement i el record cap aquest gran dibuixant de Cardedeu. Ja tocant a la Carretera i a la humil casa de la seva infantesa, es va descobrir aquell dia una placa de ferro amb la inscripció: “A la memòria d’Agustí Asensio i Saurí, il·lustrador (1949-1994).” D’aquell dia en fa ara tres anys llargs. A hores d’ara la placa és rovellada i el petit jardí que l’envolta és ple de males herbes i de bardissam. D’aquí l’oblit de l’Agustí Asensio, i la immensa tristesa quan ara hem de recordar els 30 anys de la seva desaparició tràgica, amb aquella estela gairebé invisible al mig dels esbarzers. Hom va col·locar una petita barana de filat de plàstic que jau per terra, esberlada, al costat de l’herbam i les fulles. D’aquí aquest oblit de què parlava al començament, i que avui m’ha entristit al veure aquesta deixadesa i aquest record esmicolat. Fa un temps vaig escriure un breu poema que volia reflectir aquesta situació del memorial: “I si algú vol esborrar la memòria, / sota un coixí d’herbes, i de mala anyada, / diré el nom de l’Agustí cada vesprada, / i escriuré de nou la seva història.” De ben segur que, per a les noves generacions de polítics i agents de la cultura, l’Agustí és un desconegut i hauran de fer mans i mànigues per saber qui va ser aquest personatge. Per això, perquè em cou aquest oblit i aquesta desmemòria, en el 30è aniversari de la seva mort, vull recordar de nou a l’amic inoblidable, l’Agustí Asensio i Saurí.

Em cou l'oblit i la desmemòria en el 30è aniversari de la seva mort

Agustí Asensio, l’il·lustrador oblidat