Pensar globalment i actuar localment contra la sequera
Les noves generacions formades al Baix Montseny han après a escola que el seu riu de referència, la Tordera, neix a la Font Bona de Sant Marçal, al Montseny. Que aquesta font hagi deixat de rajar a causa de la sequera no pot deixar indiferent ni a grans ni a petits pel que té de desconcertant i torbador. Impacta perquè fins fa unes dues dècades el Montseny era un espai natural cisellat per pluges prou abundants i unes temperatures concretes: càlides a l’estiu, temperades a la tardor i la primavera, i fredes, a l’hivern. El canvi climàtic ho està capgirant tot. Una font sense aigua per primer cop en segles crida l’atenció, igual que hauria de disparar moltes alarmes que els boscos de pi roig del Montseny hagin pujat uns 200 metres i estiguin substituint el pi negre, que també està pujant amunt per les condicions climàtiques ¿Calen més evidències, i aquestes ben al costat de casa, per als qui dubten de l’emergència climàtica, tinguin responsabilitat política o siguin persones del carrer?
En paral·lel a les proves d’un planeta sotraguejat per la calor cada cop més alta i persistent i sacsejats per fenòmens meteorològics extrems com sequeres i tempestes, 11 municipis del Vallès Oriental han superat al juny el límit de consum de 230 litres per habitant i dia que hi ha en vigor i que està dictat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a propòsit de les reserves sota mínims d’embassaments, pous i aqüífers. Vallromanes (362 litres) i Campins (331) i Sant Pere (320) encapçalen el rànquing dels que estan estirant més el braç que la màniga amb l’aigua, que, fins a nou avís, no es pot malbaratar ni en jardins ni en piscines ni en fuites. És més fonamental que mai el criteri que cal pensar globalment i actuar localment. Del bracet de la Generalitat, que hauria de facilitar eines i recursos als pobles petits, els ajuntaments vallesans i els de la resta del país han de prendre mesures per evitar consums per sobre dels límits. Un primer pas, i no és menor, pot ser l’aprovació d’ordenances municipals que vetllin per l’ús adequat d’un recurs tan escàs –ara mateix i en el futur immediat– com és l’aigua.