Aiguafreda i els límits dinàmics del Vallès Oriental
Els veïns d’Aiguafreda han triat que són Osona. El 60,6% dels votants cridats al procés de participació per respondre a la pregunta “A quina comarca creu que hauria de pertànyer el municipi d’Aiguafreda” han expressat que ja no se senten del Vallès Oriental. Han exercit el seu dret de vot el 45,43% del cens de 1.029 persones. Es tracta d’una participació prou alta en aquesta mena de consultes, per la qual cosa el resultat és incontestable. Tot i que el resultat és consultiu, tot apunta que l’Ajuntament arrencarà ben aviat els tràmits per al canvi de comarca, un procés que no serà immediat i que s’haurà de ratificar al Parlament de Catalunya.
En què es notarà el canvi de comarca a Aiguafreda? Més aviat en poca cosa. Els serveis públics amb els quals interactuen més els aiguafredencs continuaran com fins ara: l’Hospital de Granollers com a referència, el partit judicial de Granollers, l’ESO i el Batxillerat a Centelles, la recollida de residus vinculada a la Mancomunitat La Plana, el parc de bombers a la Garriga… Només canviaran algunes seus de Granollers a Vic, com ara el Registre de la Propietat o Hisenda, però al mateix temps que la digitalització de l’administració és cada vegada més profunda i els tràmits telemàtics permeten fer gestions des de casa o fins i tot des del telèfon mòbil.
El Vallès Oriental, doncs, tornarà a canviar de límits amb la marxa d’Aiguafreda, igual que va passar quan es va constituir la comarca del Moianès i els pobles de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja van deixar de ser vallesans el 2015. I igualment s’albira a mig termini la constitució de la comarca del Baix Montseny, amb capital a Sant Celoni i formada per municipis vallesans i de la Selva. Tots aquests moviments i processos han comptat i compten amb suport ciutadà i el d’un nombre gens menyspreable de càrrecs electes municipals. No es pot oblidar, però, que pesen molt els criteris emocionals, que sovint casen molt poc amb la realitat del dia a dia. A tall d’exemple, si les vegueries finalment acaben per substituir les diputacions, l’Aiguafreda osonenca formarà part de la Catalunya Central, amb capital a Manresa, i potser s’haurà marxat del foc per caure a les brases.