Amb aquesta situació trucant a la porta del nostre dia a dia, cal que les persones, la societat i les administracions prenguin consciència que l’escenari climàtic de futur serà cada cop més incert i les situacions extremes cada vegada més freqüents

Ens agrada parlar de meteorologia, comentar les prediccions, els fenòmens com la calor, la sequera, les pluges, els aiguats... i ens exasperem davant de les situacions extremes i deixem anar sentències: “Mai havia vist res semblant, mai de la vida, mai dels mais!” Però no és cert. Si consultem l’hemeroteca trobarem imatges semblants a les d’aquests primers dies d’octubre com el Besòs d’ample a ample, l’aiguabarreig del Congost i Mogent totalment inundat... La conca del Besòs sempre ha patit revingudes i inundacions. Només cal recordar la de l’any 1962, en què la crescuda dels rius i rieres va deixar centenars de morts o les inundacions del 1940. Per què aquesta és una terra d’aiguats? Senzillament, perquè a la tardor és fàcil que coincideixin temporals de llevant, amb aire fred en alçada i gràcies a la disposició del relleu. És a dir, l’existència de dues alineacions muntanyoses paral·leles a la costa fa que les precipitacions siguin torrencials ja que l’aire humit de mar cap a terra s’eleva per les serralades i al topar amb l’aire fred genera una forta inestabilitat. Aquesta vegada, no ha fet falta cap gota freda en alçada; amb un mar molt calent després d’un dels estius més calorosos de la història n’hi ha hagut ben bé prou per generar una intensitat de pluja torrencial que ha deixat registres espectaculars en ciutats com Granollers, la Roca del Vallès, Montornès... Imatge del riu Congost canalitzat a Granollers / Consorci Besòs Tordera Hi ha un altre element que afavoreix que els aiguats a la conca del Besòs siguin catastròfics: l’ocupació del sòl. Fa uns anys vaig estudiar l’evolució del paisatge fluvial de la conca del Besòs a partir de les fotografies històriques i del primer vol de fotografia aèria que va fer l’exercit americà a mitjan dècada dels cinquanta i que després van regalar al règim franquista. Amb aquestes imatges aèries ens podem fer una idea molt clara de com era el paisatge fluvial i de la relació dels rius amb els pobles a la dècada dels cinquanta. Podem afirmar que la majoria dels petits nuclis urbans es localitzaven lluny de les lleres i que al seu voltant només hi havia camps de conreu. Per tant les crescudes dels rius i les rieres només feien mal a l’agricultura. La situació actual és totalment diferent, hem ocupat les lleres dels rius amb polígons industrials, sense tenir present el risc d’inundació, hem ubicat espais residencials al costat de rieres... Davant de l’escenari de canvi climàtic que vivim, tots els experts afirmen que cada cop hi haurà més fenòmens meteorològics extrems, és a dir, més sequeres, revingudes, aiguats... El meteoròleg i geògraf Francesc Mauri, en una entrevista recent, deia que les nostres ciutats no estan preparades per rebre intensitats de pluges com les d’aquests dies de primers d’octubre i, en conseqüència, doncs, cal adaptar-se i fer els canvis urbanístics i hidrològics necessaris, ja que podem viure més episodis d’aiguats, com els d’aquests dies, sense haver d’esperar dècades. Per exemple, cal fer més permeables els sòls urbans, és a dir, eliminar asfalt i fer escocells més grans per tal d’afavorir la infiltració de l’aigua, com ha fet la ciutat de París aquests darrers anys. Cal crear dipòsits de recollida d’aigua com ha fet, en els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona, també zones de laminació aigües amunt... Alguns estudiosos van més enllà, i reclamen la necessitar de desconstruir, és a dir, enderrocar aquelles edificacions que se situen en zones d’alt risc d’inundació, tal com s’està plantejant i executant en algunes localitats de la costa tarragonina. Amb aquesta situació trucant a la porta del nostre dia a dia, cal que les persones, la societat i les administracions prenguin consciència que l’escenari climàtic de futur serà cada cop més incert i les situacions extremes cada vegada més freqüents. Per tant cal, ja des d’ara mateix, adaptar-se i treballar a fons per reduir els riscos d’inundació. No és una previsió futura. És l’ara i l’aquí!

Amb aquesta situació trucant a la porta del nostre dia a dia, cal que les persones, la societat i les administracions prenguin consciència que l’escenari climàtic de futur serà cada cop més incert i les situacions extremes cada vegada més freqüents

Aiguats i memòria a la conca del Besòs