L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elevat el brot de coronavirus a la categoria de pandèmia

Dilluns 9 de març de 2020 Matí És bastant clar, el dia s’ha allargat i no fa gaire fred. El cel plomís i l’olor de pluja de la terra avisen que no tardarà a ploure. Tenim el temps just d’acabar la ruta abans que comenci a rufejar. Nit Baixo a Barcelona a l’entrega del Premi Ramon Llull a la Núria Pradas per la novel·la Tota una via per recordar. Està molt ple, però estem de sort i podem aconseguir dues cadires i gaudir de l’entrevista que li fa la Raquel Sans. Durant el piscolabis, saludo alguns amics, malgrat els advertiments de salut encara ens petonegem i ens abracem, ens costa deixar enrere aquest costum, som persones de contacte. Passem un capvespre agradable compartint converses i complicitats, per una estona ens oblidem que cada dia que passa el problema creix. Dimarts 10 de març de 2020 Tarda Ahir van arribar els joves no acompanyats a Sant Pere, n’he vist algun passejar en petit grup. Em miren i somriuen, esperant que els retorni el somriure, com si em llegissin als llavis que m’alegro molt per ells i que els desitjo el millor. Imagino que la pancarta de benvinguda que van fer uns quants veïns els ha ajudat a tranquil·litzar-se. Queda molt per fer, però. Aquesta tarda ens reunim a Can Noguera per valorar l’última reunió al Patronat de Sant Antoni. Som una trentena, han vingut també tres persones magrebines que fa poc que viuen al poble. En general la gent està satisfeta del clima de diàleg generat, ara cal fer propostes per continuar avançant. No em puc quedar més estona i marxo abans d’acabar, ja preguntaré a quines conclusions han arribat. Dijous 12 de març de 2020 Matí Ahir a la tarda l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va elevar el brot de coronavirus a la categoria de pandèmia, s’ha estès per 114 països, ja hi ha 118.000 casos i han mort 4.291 persones. El grau de preocupació augmenta, és tema de conversa a tothora. A l’escola els vam passar el vídeo informatiu de l’InfoK. Els nens estan angoixats pel que senten. La meva àvia Vicenta li tenia un gran respecte a la grip. El seu pare, en Sadurní, va morir de la grip del 1918 quan ella encara no tenia l’any. Es considera la pandèmia més devastadora de la història de la humanitat, amb més de 20 milions de morts, la majoria joves i adults en bon estat de salut, com el meu besavi. Espanya va ser un dels països més afectats, amb uns 8 milions d’infectats i aproximadament 300.000 morts. Al migdia ha començat a circular la notícia als mitjans de comunicació que dilluns es tanquen les escoles a Catalunya. El Departament encara no ha fet el comunicat oficial. Ens reunim en claustre. Compareix la consellera de Salut, el conseller d’Interior i el president de la Generalitat i anuncien que el tancament serà a patir de demà. Al vespre la consellera de Salut, emocionada, notifica la decisió de confinar Igualada, Vilanova del Camí, Santa Maria de Montbui i Òdena per un brot important a la zona. No ha de ser fàcil confinar el municipi on tens la teva família i, contràriament al que algunes persones pensen, crec que pots ser molt bona professional, potser fins i tot més, si no ets de gel i t’afecten les situacions. Divendres 13 de març de 2020 Tarda Primer dia de confinament. Tinc dècimes, tosseta, em sento cansada. Agafo l’agenda i començo a anul·lar xerrades i presentacions dels pròxims 15 dies. Ahir l’editorial ens va demanar que ho féssim, la majoria d’ajuntaments i biblioteques ja ho han ajornat. Ahir a la tarda, els supermercats no tenien de res, sembla que ens estiguem tornant bojos. Aprofito per llegir. Necessito tenir el cap ocupat. Dissabte 14 de març de 2020 Tarda Segon dia de confinament. No tinc febre, continuo tenint tos i constipat. No surto de casa per res, només fins al jardí. Decideixo fer un article sobre la situació que estem vivint, escriure i compartir el que escric m’ajuda a sentir-me millor. Diumenge 15 de març de 2020 Tarda Tercer dia de confinament. Avui tampoc no tinc febre. Continuo molt constipada. Surto a comprar a la botigueta del poble, aprofito de passar a veure la meva mare, parlem d’un tros lluny. Està bé, cada dia parlem per telèfon. El meu fill comença un trencaclosques de mil peces. Em poso a recollir l’altell, cada dia una prestatgeria. Passo hores a l’ordinador. M’horroritza veure la inoperància del govern espanyol. Em preocupa –i molt– com avança l’epidèmia a Madrid. Penso en el meu fill gran, que hi viu i que encara està treballant.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elevat el brot de coronavirus a la categoria de pandèmia

Això també passarà, i espero que n’aprenguem alguna cosa