Tots els infants calmen el neguit per la separació de pare o mare en braços de la mestra

Allò que té valor per a un infant és estar acompanyat, ben acompanyat, estar al costat dels altres. Ell observa el món i aprèn del món al costat dels altres. Els altres de la pròpia família primer i dels altres que troba a l’escola després. Mirant i percebent el món al costat dels altres l’infant es descobreix com un ser diferenciat dels altres i dotat d’habilitats, capacitats, intel·ligències i talents propis. El que ha de fer la família primer i l’escola després és oferir-li espais, temps, recursos i procediments perquè pugui desenvolupar-se fins al seu màxim nivell possible. Cada infant és diferent, però tots tenen curiositat per aprendre i tots necessiten i gaudeixen dels altres per créixer harmònicament. Si preguntem als infants què és el que més han enyorat aquest temps sense escola, segur que gairebé tots dirien els amics, els seu iguals-diferents, aquells altres al costat de qui vol estar per tocar, abraçar, jugar o barallar-s’hi. Estant al costat dels altres aprenen coses del món. Si els preguntéssim què és allò que els ha fet més feliços d’aquest temps sense escola estic segura que dirien: “Estar amb els pares.” Estant al costat dels pares han cuinat, jugat, enrabiat, plorat o fet els deures, però han après coses de la intimitat de la llar que desconeixien. El món, pròxim o planetari, i els altres és tot el que tenim per aprendre! Per tot això costa imaginar un retorn a l’escola amb els infants tancats en sis metres quadrats. Passarem del material compartit al “que ningú em toqui el llapis”? Això no és una escola per a infants! Algú que conegui infants s’ho imagina possible? Si surten del quadre què farà el mestre? Avisarà als mossos? Qui pot pensar una escola bressol sense abraçar i fer falda? No cal acompanyar nets a l’escola bressol per saber que tots els infants, sense excepció, calmen el neguit per la separació de pare o mare en braços de la mestra. No puc imaginar fer l’acollida amb monos de protecció, ulleres o mascaretes! Pobres criatures! Estar amb infants és estar junts, tocant-se, i compartint joguines i mocs. Diguem-ho clar, estem pensant en un espai per guardar criatures perquè els pares vagin a la feina no en una escola per als infants! Potser ha arribat el moment de pensar, no només pel moment, fórmules de conciliació familiar i de donar valor al que fan avis i àvies, perquè ells han estat, i estan, també al costat dels seus infants.

Tots els infants calmen el neguit per la separació de pare o mare en braços de la mestra

Al costat dels altres