Aleix Espargaró es planta al Gran Premi de Catalunya, a Montmeló, amb opcions de posar-se primer

Doncs això, que jo vaig descobrir que li agraden els Sopa de Cabra, que la cançó Camins el relaxa i que se sap la lletra de L’Empordà. I ell em va descobrir una cançó preciosa: Go Solo, de l’anglès Tom Rosenthal. Va ser el 2018, en una conversa que tinc ben arxivada al record. Aleix Espargaró en essència. Em va explicar que es posava Go Solo abans de cada cursa. Al pit lane. A la línia de sortida en els instants previs a l’esclat d’adrenalina d’una cursa. Abans d’una cursa d’aquesta gran ciutat que diu ell que és el Mundial de Moto GP: “Meitat circ, meitat família.” Em va explicar que Go Solo no és una cançó rítmicament potent, però que “té aquell punt de pau, calma i serenor” que l’omple molt. Una cançó que diu que “has de fer el teu camí i que has de treballar personalment allò que vols, allò que fas i allò que desitges perquè, en realitat, ningú ho farà per tu”. El recordo un apassionat. Clarivident, extravertit, sincer i transparent. Que diu tot allò que sent. De tot i sense embuts. Sense por del que els altres puguin pensar d’ell. Té un somriure que s’encomana. I una vitalitat descomunal. Es mostra tal com és. Segurament, per això arrasa a l’Instagram . Hi explica el seu dia a dia. Entrenaments, bicicleta –molta bicicleta– i família: un fill i una filla. Bessons. Max i Mia. El seu somni fet realitat. “Quan em preguntaven a les entrevistes quin era el meu somni no deia mai que volia ser campió del món. Jo deia que el meu somni era ser pare.” I ara que és pare té clar que no tancarà les portes del món de les motos al seus fills, però que tampoc els hi encaminarà. No per por, però sí per respecte a un esport tan dur, complex i perillós. I això que ell amb 4 anys ja va pujar dalt d’una moto. I que el seu pare, per tenir-lo controlat, va haver d’inventar-se un sistema amb el comandament a distància de la porta d’un garatge que li permetés aturar la màquina si l’Aleix marxava lluny. DIUMENGE A MONTMELÓ Enguany ha anat molt lluny al Mundial. És a dalt a la classificació del campionat. Segon, a vuit punts del líder, Fabio Quartararo. I, per tant, es planta al Gran Premi de Catalunya, a Montmeló, de diumenge, amb opcions de posar-se primer de la categoria gran del Mundial de motociclisme. Una fita extraordinària. L’avala la passió com viu les coses i els resultats: una victòria i quatre podis consecutius. Màxima regularitat. Màxima confiança. Màxim suport a la graderia dels seus amics de Granollers. Potser encara és massa d’hora per pensar en el títol de Moto GP però no per començar a somiar que l’Aleix el pugui aconseguir. Go Solo, Aleix.

Aleix Espargaró es planta al Gran Premi de Catalunya, a Montmeló, amb opcions de posar-se primer

L’Aleix