Dietari de l'okupa de l'altell

Ens queda un llarg camí en la defensa del català i tots hi podem fer alguna cosa / Foto: Ramon Ferrandis Dilluns 17 de març de 2025CapvespreAvui també plou. La pluja ha esdevingut el tema. Em fa feliç que plogui. Malgrat que soc una dona de sol. Que l’enyoro i el busco per tots els racons. El necessito tant, que fins i tot la meva analítica diu que al meu cos i a la meva ànima li manca vitamina D i ja us dic jo que no en tinc prou en prendre-me-la en pastilles. Faig les gestions per acabar de tancar la ruta literària d’un grup del Casal Català d’Argelers que està llegint El cor del balneari i que vindrà al mes de juny de visita a Caldes de Montbui. Dimarts, 18 de març de 2025CapvespreVaig d’excursió amb el grup de cinquè a Caldes de Montbui. Per sort, el temps ha aguantat i hem pogut fer totes les activitats que teníem programades: visita al Museu Thermalia (a l’exposició de Pablo Picasso i Manolo Hugué, i realització del taller de gravat), fer una petita ruta guiada i dinar i esbarjo al parc de Can Rius. S’ha mort l’escriptora i pedagoga Teresa Juvé, a 104 anys, degana de les Lletres Catalanes. Penso en ella i el privilegi de viure tants anys amb el cap clar per continuar escrivint. Perquè haver fet de l’escriptura una manera de viure vol dir això. Imaginar molts anys d’escriptura és un sinònim de somniar una llarga vida amb plena consciència per poder expressar-te. Dimecres, 19 de març de 2025TardaAvui és Sant Josep, Dia del Pare. Aquest abril farà 21 anys que el meu pare va morir. El seu record és tan llunyà i alhora tan proper. En el pensament, ell sempre té 64 anys. No ha envellit. Continua tenint els cabells ben negres i anant lleuger amb bicicleta. Els records, com les maletes, te’ls fas a mida, treus o poses allò que et sembla convenient per continuar el viatge al més confortablement possible. La zona del Montseny és de les que més beneficiades s’han vist per les pluges d’aquest mes. I alhora, l’aigua de l’aixeta dels municipis de Gualba i Montseny ha deixat de ser apta per al consum domèstic, ja que, segons ha comunicat el Departament de Salut, els nivells d’àcids haloacètics que s’hi han detectat són superiors al que la normativa considera saludable. Quina paradoxa! Quan tenia dents no tenia pa i ara que tinc pa, no em queden dents. Vaig a recollir un llibre a la biblioteca. És una meravella el préstec interbibliotecari. Dijous, 20 de març de 2025TardaAvui comença la primavera. Les pluges generoses d’aquest mes han fet pujar el cabal dels pantans, que ja frega el 50% de la seva capacitat. L’embassament de Vallfornès de Cànoves està pràcticament ple. Potser, mai com ara, havíem sabut agrair la pluja que ens regala el cel. Divendres, 21 de març de 2025CapvesprePlou tot el dia. He sortit més tard a caminar. He sentit raucar la primera granota d’aquesta temporada a la bassa de can Llinars. Els camps són una massa esponjosa i tofuda de verd exuberant, amb algunes franges ensotades que groguegen incapaces d’absorbir tanta aigua. He acabat El passat ets tu de la Maria Lluïsa Amorós. Presento la novel·la el dia 8 d’abril a la llibreria Ona de Barcelona. És un llibre colpidor que ens parla de la malaltia de l’Alzheimer i alhora agradós de llegir, perquè és un autèntic cant a l’amor. La Mia queda atrapada a la seva llibreria de confiança durant la nit i a través dels llibres que l’han acompanyat al llarg dels anys va recordant retalls dels moments més importants de la vida. Diumenge, 23 de març de 2025CapvespreAl migdia, cau un bon xàfec. En alguns pobles de la zona (com Cànoves) ha estat una calamarsada i ha tornat a nevar al Turó de l’Home. Tenim reunió amb l’Ateneu Cingles de Bertí pel viatge cultural a Menorca de la setmana que ve. Després, tenim dinar de família a casa la mare, amb crema de Sant Josep ajornada. Tinc ganes d’anar a veure la pel·lícula Wolfgang, basada en el llibre de la Laia Aguilar. Les crítiques en parlen molt bé, i el cap de setmana passat va superar les arrencades de Casa en flames, El 47 i Alcarràs. Van rodar-la íntegrament en català i després s’ha doblat al castellà. Però, segons sembla, al País Valencià i a les Illes no s’ha pogut veure en l’idioma original. Ens queda un llarg camí en la defensa de la nostra llengua. I tots hi podem fer alguna cosa. La primera, i molt important, mantenir-la quan parlem en el nostre dia a dia. És el nostre dret i el nostre deure si realment volem viure en català.

Dietari de l'okupa de l'altell

Als records, com a les maletes, hi treus o hi poses el que et sembla convenient