Tots fem fotografies i vídeos de tot, però dubto que aquests testimonis gràfics pervisquin en el temps igual que els analògics

Dilluns 8 de maig de 2023 Tarda Caminem sota un cel clar amb poques boires. Tinc molta feina i no puc dedicar tot el temps que voldria a llegir. Rellegeixo Pilar Prim, de Narcís Oller. Quina il·lusió trobar una nota a la primera pàgina que vaig escriure a una amiga l’any 1982. Devia fer tercer de BUP: “Mercè, dilluns porta aquest llibre a l’escola i tornarem a fer intercanvi. D’acord?” Ha estat com retrobar-me amb l’adolescent que vaig ser. La lletra encara en construcció, com jo. Dimarts 9 de maig de 2023 Capvespre Caminem, el cel assenyala canvis. Al vespre, plou i em fa feliç veure com l’aigua assaona les plantes, tot i saber que n’ha de caure molta més i que, així i tot, per alguns sembrats ja és tard. Els cereals fan un pam si fa no fa i haurien de ser un mar d’espigues. Dimecres 10 de maig de 2023 Nit A la tarda vaig al club de lectura de la Biblioteca de Lliçà d’Amunt que coordina la Marina Martori a parlar de Cabells de gebre (Columna, 2021). Sempre és un autèntic plaer poder intercanviar impressions i punts de vista sobre una novel·la i si l’has escrit tu, molt més. Que els lectors et diguin que els ha impactat el treball de documentació m’afalaga per les moltes hores que hi ha amagades rere les paraules. M’emociona que una lectora em digui que la lectura l’ha fet plorar, perquè remoure els sentiments és una de les finalitats quan escric. Que s’hagin enamorat d’alguns personatges, principalment de la Blanca, i n’odiïn d’altres, significa que han aconseguit viure la història que explica. I que els hauria agradat que la part que la protagonista viu al Montseny amb la lloba Mel fos més llarga em fa molt feliç, perquè a mi també és la part que més m’agrada. Dijous 11 de maig de 2023 Nit Comença a plovisquejar mentre caminem i arribo a casa amb la pluja. Aquest matí tenim sortida a peu a veure un hort del poble amb els alumnes de segon. Com que només queien quatre gotes hem sortit igual. Hem perdut la cultura del paraigua. Quan era petita era normal anar amb botes d’aigua i paraigua i no es parava el món. Recordo l’impacte que els va causar a uns veïns (tots els nens i les nenes del meu carrer eren estiuejants) quan es va posar a ploure, i, amb uns 5 anys, vaig marxar a equipar-me amb botes, paraigua i galleda per anar a buscar cargols. Aquesta nit ha començat la cursa electoral enmig de la pluja. D’avui fins al 28 de maig els cartells amb les cares dels caps de llista de les formacions estaran presents als nostres carrers. M’agradaria que tots els que hi concorren no s’oblidin que, si passen el procés de selecció d’aquesta feina, serà per estar al servei del poble. Fa temps que penso que seria ideal que les llistes de candidats fossin obertes i cadascú pogués marcar, de cada grup que es presenta, aquelles persones que pensés que ho podrien fer millor. Democràticament, en especial a les eleccions municipals, crec que seria el més idoni. I que les persones elegides treballessin per portar endavant les propostes referendades per consens. Divendres 12 de maig de 2023 Nit Caminem, el cel és clar. A la bassa del Camp Gran veiem alguns ànecs. A la tarda, fa una forta tempesta de llamps i trons, l’aigua baixa pels carrers a dojo. L’electricitat marxa i torna, per sort, perquè si la bomba del garatge no hagués anat se’ns hauria inundat. Paro l’ordinador, em fa por que es faci malbé. A Sant Antoni de Vilamajor ha caigut una pedregada com si hagués nevat. El Turó de l’Home ha quedat emblanquinat. Per les xarxes comencen a circular imatges. Ara, cada persona amb un mòbil és un reporter en potència. Tots fem fotografies i vídeos de tot, però dubto que aquests testimonis gràfics pervisquin en el temps igual que els analògics. Tinc un munt d’àlbums de fotografies de paper, però molt pocs àlbums digitals. Guardo discs durs amb carpetes de fotografies, en tinc a les xarxes, però no és el mateix plaer que repassar els àlbums vells de tant remenar-los i d’anar espigolant per fer recopilatoris dels 18 anys dels fills, dels 40 de la meva germana, dels 70 de la mare... O la deliciosa capsa de fotografies de quan érem petites, que quan estava malalta era el primer que demanava a la mare. Dissabte 13 de maig de 2023 Tarda Vaig al mercat, compro albergínies per fer farcides, avui tinc temps i cuinar em relaxa. A la tarda plou, treballo una estona a l’ordinador. Diumenge 14 de maig de 2023 Tarda Vaig a la riera amb la mare, hi ha poca aigua, però quina alegria.

Tots fem fotografies i vídeos de tot, però dubto que aquests testimonis gràfics pervisquin en el temps igual que els analògics

Amb la lletra en construcció, com jo