Amb l’ànima esborronada i el somriure tatuat
Dilluns 1 de novembre de 2021
Capvespre
Tot Sants, la mare va anar ahir al cementiri a portar flors al pare. Algun dia quan surto a caminar hi entro, li porto una branqueta de romaní com la que acostumava a agafar en les seves passejades, m’estic un moment allà i marxo. M’he agafat el dia de descans, però el meu cos està desorientat i no identifica l’ordre que li estic donant, no acaba d’entendre què ha de fer. A la tarda començo a llegir Hamnet de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide, 2021), premi Women’s Prize for Fiction del 2020. Una novel·la inspirada en la vida del fill de Shakespeare, que va morir de petit, i en la de seva dona. És colpidora des de la primera pàgina.
Dimarts 2 de novembre de 2021
Tarda
M’he despertat amb l’esfereïdora notícia d’una altra agressió sexual a una altra dona, aquesta vegada a una noia de 16 anys quan tornava de festa a Igualada. Aquesta xacra social fa que les dones no puguem anar soles sense tenir por. Em plantejo què passaria si aquesta violència la patissin els homes, penso que ja s’haurien endurit les lleis per posar-hi remei. I em preocupa, i molt, que cada vegada hi ha més menors que cometin aquestes atrocitats.
A la tarda tinc una reunió on line, una de les coses positives que ens ha portat la pandèmia i que ens ajuda a rendibilitzar el temps. Continua la cimera del clima a Glasgow, m’agradaria pensar que els governants seran capaços de prendre mesures per frenar aquest desgavell, malgrat que l’experiència em diu que de ben poca cosa van servir les cimeres anteriors.
Dimecres 3 de novembre de 2021
Capvespre
Fa una tarda gris, plou i cau calamarsa. Redacto el Dietari, avui és dia d’entrega. Ja he pogut lligar la presentació de Cabells de gebre a la llibreria Strogoff de la Garriga, serà el 15 de desembre.
Dijous 4 de novembre de 2021
Migdia
L’atur baixa per primera vegada en un mes d’octubre des del 2007, però continua el neguit per saber com es pagaran les pensions de la generació del baby boom. Aquesta setmana no m’he posat cap presentació, demà comença la festa del Vilamagore.
Divendres 5 de novembre de 2021
Nit
Ens trobem una hora abans de la visita guiada teatralitzada de Confidències d’una reina per repassar amb els actors. Des del 2013 l’hem fet una trentena de vegades, hi han passat més de 2.000 visitants, però des d’abans de la pandèmia que no la fem. És una incertesa saber quanta gent vindrà. Fa molt fred. Comencem la primera visita amb més de 50 persones. Tot rutlla bé, els nervis de l’inici queden aparcats i gaudim de la passejada. Anem pendents de la durada, perquè a les 20h en tenim una altra. Acabem, gelats, però molt contents. Enriolats, comentem amb els actors: “Ja hem fet l’assaig general, ara farem la visita.” Per a sorpresa nostra, la segona visita torna a ser un èxit de públic, encara més que la primera. No puc sentir-me més agraïda per la col·laboració dels actors, del responsable del Punt d’Informació de Sant Pere de Vilamajor, amb qui comparteixo la funcions de guia, i perquè després de vuit anys aquesta novel·la continua viva.
Dissabte 6 de novembre de 2021
Nit
Comença la XXVIII festa del Vilamagore. Tinc el vestit a punt. El poble està engalanat. Fa un sol lluent. Ens trobem a Can Noguera. Sento una immensa emoció de veure com per setè any s’hi representen les escenes de Confidències d’una reina. Estic dins de l’àrea de teatre ajudant a coordinar tota la logística. Al migdia vaig a casa una estona, a la tarda hi torno. L’última escena és la del casament de la reina Peronella i Ramon Berenguer IV. Les 120 entrades s’han exhaurit en cinc minuts! A continuació hi ha l’espectacle de les justes, després marxo a casa, he agafat molt fred.
Diumenge 7 de novembre de 2021
Nit
Avui també fa sol i des de primera hora hi ha una gentada. Aquest any hem suprimit les escenes on sortia el nostre estimat Joan Cueto, després de la seva mort ara fa una any. Però hem muntat la cuina on ell interpretava el seu personatge en record seu, amb el següent escrit: “En honor a l’estimat Joan Cueto, el nostre Grau, el cuiner de palau. Sempre al nostre cor.” Enguany no ha estat gens senzill tirar endavant la festa per molt diferents motius, però finalment gràcies a l’esforç de tots els que hi hem col·laborat, ho hem fet possible. Per això, més que mai, quan ha sonat l’himne ens ha esborronat l’ànima: “Un país no és un lloc, el país és la gent, som un poble i seguirem lluitant.”