Per què s’obliga el vot de castedat als capellans i no se’ls permet el matrimoni, quan en l’evangeli no s’hi llegeix cap contradicció

Ha esclatat una bomba humana que pot fer molt de mal perquè és un missatge de llibertat. El bisbe de Solsona se secularitza i el papa li accepta la dimissió. Secularitzar-se significa deixar d’exercir de sacerdot o de bisbe, però es continua sent sacerdot i bisbe. Qui escriu aquest article és un sacerdot secularitzat, però continua sent fidel a l’evangeli i a l’Església sense estar d’acord amb actuacions i paraules de cardenals i bisbes.

L’ésser humà gaudeix d’una qualitat essencial: la llibertat, sense la qual no s’és persona. I Déu la respecta. Sant Pere, el primer papa de l’Església, fou el primer de patir un greu error. Jesús, quan Pere li contestà: “Tu ets el Messies, el fill de Déu viu”, Crist li digué: “Tu ets pedra i sobre aquesta pedra edificaré la meva església.” Després d’aquesta conversa, un dia Jesús anunciava la seva mort i resurrecció i Pere, apropant-se al Mestre, li digué: “Déu te’n guard, Senyor! A tu, això no et passarà.” I Jesús li recrimina el seu error: “Ves-te’n d’aquí, Satanàs. Em vols fer caure perquè no veus les coses de Déu, sinó com els homes.” Pere, malgrat el seu error, va reaccionar i fou confirmat en la promesa de ser el primer papa.

Massa sovint s’oblida quina és la veritat de l’ésser humà no tenint present la seva dignitat pel sol fet de ser. I aquest oblit és causa de convivències enemistades. I en aquest tema cal recordar que durant els més de 2.000 anys des de la seva creació, l’Església ha sobreviscut a les errades dels seus membres, feligresos, sacerdots, bisbes i papes. De la mateixa manera que l’autor d’aquest escrit es pregunta sovint sobre el perquè de la seva trajectòria, també li demana a la religió la raó de l’episcopat i de la seva renúncia a l’exbisbe de Solsona. L’important no és l’abandonar sinó el perquè. I la societat en aquest capítol no acostuma a ser coherent amb la seva condició humana.

Fa més de 50 anys que els responsables de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, que li havien demanat a aquest que els escriu la direcció de la revista Comunitat Cristiana, l’acusaren de convertir-la en un mitjà de doctrina comunista. I la revista deixà de publicar-se. Sense diàleg. I en el fet que ens preocupa, sembla ser que les idees del bisbe Novell no quallaven gaire bé amb la doctrina cristiana, com fa palès l’organització de la seva nova vida que, si és veritat el que s’afirma d’ell, és un atac a la fe.

Si el motiu ha estat l’amor, al marge de les condicions que l’acompanyen, l’autor d’aquest article també es pregunta per què s’obliga el vot de castedat als capellans i no se’ls permet el matrimoni, quan en l’evangeli no s’hi llegeix cap contradicció. La pregunta porta a pensar en la dona com a responsable del mal, quan sant Pau diu clarament que l’home en fou el responsable i la Bíblia diu clarament que fou la humanitat. El bisbe auxiliar de Barcelona, que gestionà la secularització de l’autor d’aquest article, en acabar la conversa li va aconsellar el matrimoni.

La secularització del bisbe Novell planteja la veritat de l’atracció sexual en les relacions humanes, atracció que no és la primera que apareix en la història de l’Església si recordem l’etapa del papa Borja. La nova vida en parella del bisbe Novell no ha de ser motiu d’escàndol per greu que pugui ser la falta –si n’hi ha– sinó de comprensió, de diàleg i de consens. La dona que amb essències riques acariciava el peus de Jesucrist era una dona de la vida, com es diu, i Jesús va defensar la seva acció perquè era una forma d’estimar.

La interpretació de l’amor pot ser errònia, és veritat, però de l’error se’n pot sortir o no. Depèn de l’exercici de la seva llibertat.