L’Ametlla ha dit prou al turisme de residus
L’Ajuntament de l’Ametlla ha fet un pas valent en el camí per a la gestió responsable dels residus: ha sancionat set persones d’altres municipis per haver llençat escombraries als contenidors del poble. Aquesta acció, emparada per una modificació recent de l’ordenança de residus, no només és justa, sinó que marca un precedent que altres pobles vallesans haurien de seguir. Els infractors provenien de Santa Eulàlia, la Garriga, Figaró, Lliçà d’Amunt i Granollers. La seva falta? Practicar allò que popularment s’anomena turisme de residus, és a dir, creuar municipis per desfer-se de la brossa en pobles veïns on encara es mantenen contenidors oberts. Aquesta pràctica irresponsable genera un sobrecost anual d’uns 50.000 euros a l’Ametlla i provoca brutícia i malestar als barris de Can Draper i de Turons del Vallès.
Els qui vegin aquestes multes com un excés de zel s’equivoquen. Són una resposta proporcional i necessària a un problema que afecta la qualitat de vida, la sostenibilitat ambiental i la justícia entre municipis. És injust que uns pobles inverteixin recursos i esforços en un sistema de recollida eficient –com el porta a porta o els contenidors intel·ligents– i els seus veïns incívics ho dinamitin abocant la brossa a casa del veí.
La feina de la Policia Local de l’Ametlla, actuant de paisà per enxampar infractors, és exemplar. Però no hauria de ser flor d’un dia. Municipis grans com Granollers o Parets, on encara no s’apliquen sistemes definitius de recollida, han de liderar també aquest combat contra l’incivisme. La pressió policial, l’ordenança clara i les sancions són eines necessàries per fer entendre que la brossa no desapareix quan es deixa en un contenidor.
Però cal recordar que la responsabilitat última és de cada ciutadà. Cal exigir menys envasos sobrers a la compra, cal separar correctament i cal entendre que llençar la brossa no és el final del cicle, sinó el principi de la petjada de ciutadà al planeta. L’Ametlla ha encetat un camí que mereix reconeixement i imitació. Perquè, efectivament, ja n’hi ha prou de turisme de residus.