Els garriguencs et trobarem a faltar a tu i la teva inseparable càmera fotogràfica pels carrers i activitats de la Garriga. Gràcies per tot el que ens has donat.

Albert, vam ser amics des de la meva infantesa, quan vaig arribar a l’escola Sant Lluís de la Garriga l’any 1949. Tu erets dels grans, ens portàvem quasi quatre anys. Recordo els anys d’escolà, el teu toc de pilota a l’hora del pati i, sobretot, el teu viatge al Marroc l’any 1952 a veure per primera vegada el teu pare, des de que havia marxat a l’exili per evitar pressions dels franquistes. I la teva tornada amb una càmera de fotografiar i el caràcter reservat de la teva mare. Ens vàrem retrobar a l’associació dels Joves d’Acció Catòlica, entorn de la Parròquia, quan el vicari vilanoví mossèn Frederic Ràfols em va rescatar del Frente de Juventudes. Ens vàrem distanciar a l’anar jo a estudiar i viure a Barcelona i tu amb l’entrada al Seminari de la Conreria el 1962. La Ketti em va explicar que, tot ballant un vals a la pista del Casino (diu que ballaves molt bé), li vas comentar: “Demà passat entro al Seminari.” I t’hi vas passar quatre anys de la teva formació humanística. L’any 1968, em vas encarregar la reforma de la part del darrera de la casa on vivies al Passeig. L’any 1970, des de la Fundació Maurí, i tu com a marmessor membre el Patronat, em vàreu plantejar formar-ne part, amb la col·laboració dels patrons garriguencs Jaume Torra, Martí Suñol, Pere Iglesias i Joan Hernandes, i vam començar una trajectòria de més de 50 anys plegats. Des de la Fundació s’ha programat una àmplia diversitat d’exposicions de pintors locals i forasters, concerts en espais públics, cursets, homenatges, conferències, que van enriquir durant aquells primers anys l’activitat cultural garriguenca, ja que des de les institucions era escassa. A principis de l’any 1973, el Patronat de la Fundació opta per fer-hi obres de reforma i ampliació, creant la sala d’exposicions i conferències, un sanitari a la planta baixa i una biblioteca a la planta pis. Des de la Fundació vàrem participar en les campanyes de protecció del Patrimoni Arquitectònic Local. El juliol de 1973, es presenta la primera instància a l’Ajuntament, demanant la Protecció del Patrimoni Arquitectònic arran de l’enderroc del Casinet; el 1975 es dona suport a la proposta de declaració de Monumento Artístico de Interés Nacional de la manzana Raspall, promoguda per l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes. També vàrem cedir la Fundació per les ponències de Defensa del Patrimoni Arquitectònic de l’àmbit d’Arquitectura i Disseny del Congrés de Cultura Catalana, on es va plantejar la constitució del SERPPAC (Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català) l’any 1976. Així mateix, vàrem donar suport a les campanyes per la protecció i conservació de la torre Sant Josep, la torre de Josep Creixell, la casa de Mercè Pla i Masgrau i el moviment “Salvem la ronda del Carril”. Amic Albert, la Garriga ha de valorar i agrair-te la deixa de dues importants col·leccions que reforcen la memòria històrica: la col·lecció “La Garriga dia a dia”, començada a editar l’any 1994, que abasta els anys 1900-1979. Ens manquen els anys 1980-1999, que vas deixar enllestits però que no s’han pogut editar. Esperem que per homenatjar-te i agrair la teva immensa aportació a la història de la Garriga, l’Ajuntament opti per editar-los i així podrem tenir, tal com hauries volgut, un segle complet explicant fil per randa la vida del poble. Esperem que algun garriguenc o garriguenca investigui els anys del segle XXI agafant el teu relleu. L’altra col·lecció que ens deixes són els cinc volums de la Història Gràfica de la Garriga, que completa el segle XX. També vas col·laborar en l’interessant llibre de La Garriga: Targetes Postals Antigues, que promovia Ernest Boix, el qual ens il·lustra la Garriga entre 1901 i 1960, i en el llibre Garriguencs Il·lustres, editat per l’associació La Garriga Secreta. Un fet poc conegut és que, durant la reforma i enderroc del balneari Blancafort l’any 2002, vas recuperar casualment una gran quantitat de documentació històrica. La vas guardar i recentment la vas lliurar a Carles Romaní, net del músic Manuel Blancafort, que l’ha arxivada i l’ha salvat de l’oblit. Vas seguir ampliant l’arxiu fotogràfic documentant totes les activitats garriguenques, i vas arribar entorn de 120.000 fotografies, fins que les cames et van deixar. Albert, amic, et trobaré a faltar dins i fora de la Fundació. Els garriguencs et trobarem a faltar a tu i la teva inseparable càmera fotogràfica pels carrers i activitats de la Garriga. Gràcies per tot el que ens has donat.