Els auriculars han colonitzat les orelles com una espècie invasora. Els minuts ja no es perden, s'aprofiten

Un autobús atrotinat avança a tota castanya pel manyoc de carreteres de Nova Jersey que porta al cor de Manhattan. Us heu d’imaginar l’emoció, anticipada per tantes pel·lícules, de veure retallat l’skyline de Nova York a l’horitzó, arribar a Broadway, just a sota l’edifici del New York Times. I, amb tot això, el més curiós passa dins el cotxe: absolutament tots els passatgers porten auriculars sense fil. Han superat una nova dimensió de la virtualitat i fins i tot estan auditivament dins la pantalla. Han desconnectat del tot del lloc real i viuen una mena de teletransportació: el cos en un lloc i el cap, en una altra banda. Podria caure un meteorit a la ciutat i ho seguirien per Instagram Live. D’aquesta escena fa cinc anys, i avui la majoria dels meus companys de feina porten auriculars sense fil. Els airpods han colonitzat orelles com una espècie invasora i han facilitat que puguem estar encara més enganxats tot el dia, a totes hores, a contingut digital. Unes hores que eren de trasllat, de descans, de reflexió, de conversa, s’han convertit per art de màgia en hores útils, és a dir, rendibles. El trajecte a la feina, l’espera al dentista, l’hora de dinar a la cantina, són minuts que ja no es perden, s’aprofiten. Hores i hores de pòdcasts, àudios, sèries, youtubes, instagrams, audiollibres, el que sigui, però que sigui virtual i profitós. Les converses que podrien estar succeint si quatre universitàries es trobessin al bar, ara les escolten en un pòdcast en solitari. Ni per entretenir-nos no podem perdre un minut. Per això, en l’era de la rendibilitat (en què volem el màxim profit amb el menor esforç i temps possibles), l’era de les relacions per Tinder, la compra per Amazon i el sopar per Uber, era impossible que la mecànica capitalista no arribés també a l’amistat. ELS PIONERS Com sempre, els pioners són els americans. Es veu que arran de la pandèmia i les trobades virtuals van néixer les Power Point Parties, que ara han arribat al món real. Són festes en què cada amic fa una presentació d’un tema que pot interessar al grup: què se n’ha fet del vot independentista, el top 10 de pitjors cites o per què els gats tenen set vides. I és així com el fet de compartir temps, espai i trajecte vital amb unes persones afins, el goig de cultivar una relació d’estima, es transforma en una mena de competició al Trivial, una exhibició, una actuació que es pot puntuar amb estrelletes. Pronostico que aviat s’inventarà el FriendsAdvisor i, el que és pitjor, s’acabarà la diversió i el safareig. Quan això passi, si us plau, poseu-me cinc estrelles!

Els auriculars han colonitzat les orelles com una espècie invasora. Els minuts ja no es perden, s'aprofiten

Amics cinc estrelles