Junta dels Amics del Xiprer | 14:18
Opinió

Ens calen noves mirades, noves energies que vulguin sumar-se als Amics d'El Xiprer

Ara fa 15 anys…

Mercè riera, fundadora d'El Xiprer, i Ramon Daví, primer president dels Amics d'El Xiprer, al Teatre Auditori de Granollers al 2010
Mercè Riera, fundadora d’El Xiprer, i Ramon Daví, primer president dels Amics d’El Xiprer, al Teatre Auditori de Granollers al 2010 / foto: Griselda Escrigas

Aquest mes de maig fa 15 anys que a Granollers van coincidir dues forces que, unides, han donat fruit a una de les històries més boniques que podem explicar. D’una banda, el propòsit: el d’un grup d’amics decidits a no quedar-se al marge, a implicar-se, a posar la seva energia al servei d’alguna cosa més gran que ells mateixos. Tenien ganes de sacsejar inèrcies, de fer xarxa, de construir. De l’altra, la causa: El Xiprer, un projecte viu, compromès amb la dignitat de tothom, que lluitava per mantenir-se dempeus enmig del terrabastall de la crisi econòmica de 2008. Un projecte que, des del primer dia, ha estat sostingut per la generositat i la saviesa de persones bones, entregades, que treballen per un món més just, més humà.

Quan aquestes dues trajectòries es van trobar, va néixer l’associació Amics d’El Xiprer. El nom ja ho diu tot. Aquell grup de persones volia ser això: amics, còmplices. Una xarxa que s’encomanés, que s’estengués i sumés mans i cors que creuen en la força de les entitats que treballen amb i per a les persones, en un món que massa sovint va massa de pressa per mirar als ulls de qui té al davant.

Els primers Amics d’El Xiprer no només van posar les bases del projecte, sinó que també van saber veure que calia sostenir-lo amb una estructura sòlida, una espina dorsal que permetés a El Xiprer continuar endavant. I així, parlant llargament, compartint inquietuds, il·lusions i neguits, van començar a construir aquest nosaltres que avui és l’ànima de l’associació.

Al llarg d’aquests 15 anys, han passat per la junta moltes persones diferents. Cadascuna ha deixat la seva empremta, però totes amb una mateixa mirada: fer camí plegats, amb responsabilitat i cor.

Aquest 15è aniversari té un regust especial, perquè coincideix amb la fi d’etapa de tres persones que van ser allà des dels inicis de l’associació. Des de la junta, els volem expressar el nostre més profund agraïment. Sense la vostra visió, empenta, compromís i honestedat, res del que som avui hauria estat possible. Heu ajudat a fer créixer una xarxa de complicitats sòlida i fidel. Heu sabut posar-hi ànima, sentit i cura. Heu estat amics de veritat.

La gran riquesa d’Amics d’El Xiprer sou, sense cap dubte, les persones.

Gràcies, Carles, Camil, Ramon, Marta, Quico, Jaume, Rafael, Natàlia, Lluís, Ferran, Susana, Assumpta, Marta, Amadeu, Miquel i Joan.

Gràcies per haver fet créixer els Amics.

I gràcies sempre als nostres socis i sòcies, raó de ser de l’associació. Gràcies per confiar, per caminar amb nosaltres, per fer vostre aquest projecte.

Un dels reptes que tenim al davant és fer créixer l’entitat amb la incorporació de gent jove. Ens calen noves mirades, noves energies que vulguin sumar-se a aquest nosaltres que hem anat teixint al llarg dels anys. Perquè només així podrem continuar essent una xarxa viva, arrelada i compromesa amb el nostre entorn, capaç de mirar endavant sense perdre l’essència del que som.

Seguim. Amb la mateixa il·lusió. Amb la mateixa convicció.

*Junta d’Amics d’El Xiprer: Elisenda Torres Medalla, Joan Roura Parramon, Oriol Plans Ponsa, Núria García Tolosa, Manel Roma Sóvez, Marta Molins Roviosa, Josep Nogueras Cervera, Monserrat Caussa Moreno, Pau Carreño Bartolomé i Concepció Reverter Vives