El Tribunal Suprem reconeix l’amnistia però ho fa a contra cor i amb durs retrets cap als criteris del Tribunal Constitucional

El Tribunal Suprem ha aplicat l’amnistia als exconsellers Jordi Turull, veí de Parets, i Raül Romeva, vinculat amb Caldes, a més d’Oriol Junqueras i Dolors Bassa, tots ells membres del govern de la Generalitat que l’any 2017 va tirar endavant el referèndum d’independència celebrat l’1 d’octubre. L’organització d’aquest acte els va portar a ser jutjats i condemnats per aquest tribunal i a la presó. Finalment, aquest dimarts la sala penal del Suprem va declarar extingida la responsabilitat penal dels quatre dirigents polítics en aplicació de la doctrina promoguda pel Tribunal Constitucional i, per tant, els aixeca la inhabilitació per ocupar càrrecs públics o per presentar-se a unes eleccions. Turull, Romeva, Junqueras i Bassa podran tornar a les institucions –d’on no haurien d’haver estat apartats mai– si la ciutadania els dona el suport necessari. El Tribunal Suprem reconeix l’amnistia però ho fa a contra cor i amb durs retrets cap als criteris del Tribunal Constitucional. La interlocutòria que signen els magistrats Andrés Martínez, president del Tribunal Suprem, i Manuel Marchena i Antonio del Moral els retreu la ingerència. Lamentablement, és una nova pàgina en la picabaralla entre òrgans judicials, on sembla que les opinions polítiques tenen més importància que les lleis i la jurisprudència. Han hagut de passar nou anys per aconseguir la restitució dels polítics que van liderar el procés independentista, dels que van ser jutjats i dels que van marxar a l’exili, que ara ja tenen la possibilitat de tornar a Catalunya com ho va fer Lluís Puig, dimecres, a Terrassa, o com ho farà diumenge Toni Comín i, més endavant, el president Carles Puigdemont. Turull, en conèixer la resolució del Suprem, assegurava que “no és perdó, és justícia” perquè “votar la independència no pot ser mai cap delicte”. Els tribunals van servir per perseguir els membres del govern de l’1-O i ara són els tribunals els qui els restitueixen en compliment d’una llei aprovada democràticament. Però han passat nou anys i, enmig, anys de presó i d’exili que mai s’haurien d’haver produït. La política s’ha de fer als parlaments i no als jutjats.

El Tribunal Suprem reconeix l’amnistia però ho fa a contra cor i amb durs retrets cap als criteris del Tribunal Constitucional

Una amnistia que és de justícia