Per què no s’ha derogat la vigent llei d’amnistia del 1977 si l’amnistia és inconstitucional?

La sessió plenària del Congrés del 30 de maig en què es va aprovar la llei d'amnistia / foto: Congrés dels Diputats Aprovada la Llei d’Amnistia pel Congrés espanyol i publicada al BOE, crec oportú fer algunes consideracions al respecte. En primer lloc, cal plantejar-nos si l’amnistia és una norma justa i hem de concloure que no, que no ho és. L’amnistia no és justa, però immediatament ens hem de preguntar si és una disposició convenient, i ara la resposta ha de ser clarament afirmativa. L’amnistia és una llei convenient i afegiria que, en el cas actual, necessària. Cal ressaltar que la finalitat de l’amnistia no és la justícia, ni històricament ho ha estat mai, sinó l’oportunitat de reparar uns fets injustos. En aquest sentit, l’amnistia no perdona determinats delictes com sí que fa l’indult, sinó que els esborra, els oblida (amnistia ve d’amnèsia) i, per tant, els fets amnistiats no són considerats delictius. Així, es pot dir que la principal diferència entre l’indult i l’amnistia és que l’indult perdona la pena de les persones condemnades, mentre que l’amnistia no perdona res, sinó que oblida el delicte, hi hagi o no una sentència o una condemna. L’amnistia s’aplica de forma col·lectiva, no a una persona, com l’indult, sinó a una causa, i no només elimina la pena sinó que deixa de considerar-se culpable l’amnistiat, se l’eximeix de qualsevol culpa i desapareixen, per tant, les responsabilitats i els antecedents penals. En el cas dels indults els antecedents penals subsisteixen, perquè a l’indultat se li perdona la pena d’un delicte que ha comès. L’indult perdona la pena, no el delicte, que continua existint. Per això, alguns implicats en els fets del 2017 rebutjaven l’indult, perquè no acceptaven que havien comès cap delicte. CLEMÈNCIA I MISERICÒRDIAL’indult es basa en el principi de clemència i misericòrdia de l’Estat cap a aquells que han estat condemnats i és una prerrogativa del poder executiu. La persona indultada continua sent considerada culpable, però se li concedeix una reducció de la pena o se l’eximeix de complir-ne una part. L’amnistia, en canvi, és una mesura política del poder legislatiu que implica l’oblit dels fets, jutjats o no i, per tant, l’eliminació de les seves possibles conseqüències penals. D’indults n’hi ha hagut molts els darrers anys. Només el president Felipe González en va concedir 5.944; José María Aznar en va atorgar 5.948; José Luis Rodríguez Zapatero, 3.381, i Mariano Rajoy, 898. En total, 16.171 indults, milers dels quals en un sol dia, encara que disfressats de manera individual per respectar formalment la Constitució, que prohibeix de forma expressa l’atorgament d’indults generals. Espanya també ha concedit amnisties. A part de les anomenades amnisties fiscals atorgades pel PSOE el 1984 i 1991 i la del PP del 2012, encara que posteriorment la Llei Antifrau les prohibís, hi ha l’amnistia política del 15 d’octubre de 1977 que impossibilita jutjar els crims del franquisme i que actualment continua vigent. És bo recordar-ho ara a tots aquells que s’entesten a repetir que l’amnistia és contrària a la Constitució. Si fos contrària a la Constitució, aquella amnistia de 1977 s’hauria de derogar immediatament, però és que la Carta Magna no ho prohibeix. Que no la reculli de manera expressa no vol dir que la prohibeixi. Si el legislador l’hagués volgut prohibir, ho hauria fet, però no ho va fer. Es tracta d’una mesura de gràcia excepcional que es tramita en forma de llei pel poder legislatiu, no per l’executiu de torn com l’indult i, per tant, té totes les garanties democràtiques avalades per la majoria dels diputats que representen la sobirania popular. Repeteixo: per què no s’ha derogat la vigent llei d’amnistia del 1977 si l’amnistia és inconstitucional? Per concloure, doncs, hem d’admetre que l’amnistia no ha de ser necessàriament una figura jurídica justa, no és aquest el seu objectiu, sinó que pretén ser una mesura de gràcia convenient i necessària per a reparar uns danys a través de l’oblit dels fets. Per això la llei d’amnistia aprovada fa pocs dies pel Congreso és bona, prudent, evidentment democràtica i plenament constitucional.

Per què no s’ha derogat la vigent llei d’amnistia del 1977 si l’amnistia és inconstitucional?

L’amnistia és injusta